United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


El cor d'En Martí vessava pietat i amor i ben aviat va entrar a la casa miseriosa, on encara qualque moble luxós restava com un record del benestar passat. L'amistat seguí, la joventut deslligada escolt

Almenys, si han de posar-los als arbres, ¿per què no els col·loquen baix? ¿per què penjar-los a les branques més altes? I, amb un nou acudit, seguí dient: -Potser judico malament el país: amb seguretat que els alemanys, que ens avancen en tantes coses, han perfeccionat un correu de coloms missatgers.

Un estiu en què sos pares van anar a un balneari que ell odiava van deixar-lo tot sol. En Martí, tot anant a fer les seves caminades, conegué una noia. Un dia la seguí, un altre li va somriure, després li parl

El petit desordenat no es donà, encar: les temptacions són reincidents, batalladores, incansables; tenen la perfidiosa insistencia del benedictí. La veu, vellutada de voluptats, de l'etern Mefist inductor de tots els mancaments, seguí perseguint, dolçament obstinada, l'orella de l'heroi: -Nosatros... nosatros, tenim un pot... i una ampolla petita... i un pollastre petit...

Les pot donar a qui vulgui. Per a vostè mateix. El policia, sense remerciar-me l'oferiment, seguí: -Vostè ha llançat aquestes coses per la finestra. -És veritat: les hi he llançades. -Per què les ha llançades per la finestra? Tot policia alemany el seu codi de preguntes. Mai no les canvia ni les oblida. -Les he llançades contra uns gats. -Quins eren aquests gats?

Aquest féu ara amb el cap un moviment negatiu i seguí caminant silenciós, en direcció d'estudi. Mefist, a retaló, an

Podeu imaginar-vos les reflexions de Fritz, després de la partida del vell rabí. El seguí amb els ulls, fins a la vora de la masia. Mes enll

Però el vell rabí, plegant els ulls astuts d'una manera irònica, segui a Fritz amb l'esguard fins que va haver passat la portalada; i després torn

T'agrada rostit?... Déu vos salve reina i mare de misericòrdia... Ai!... Mare de Déu, quin cap tinc!... Aixís seguí el primer misteri d'aquell rosari i, en començar el segon, plegaren, entre rialles.

Els detalls del que seguí, pel que em pertoca, no tenen res de divertits. No vull pensar el que hauria passat i el que m'hauria pertocat si l'estació no hagués estat la de Carlsruhe o el meu amic no s'hagués trobat a casa seva. Com van anar les coses, puc dir que em vaig salvar agafant-me a un clau cremant.