United States or Cook Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


A les cinc, el carruatge anava pel camí sorrenc de Tiefenbach. Hâan, mirant aleshores Kobus, el veié com ensopit, amb el cap que li anava dolçament a una banda i altra de l'espatlla. Encengué la grossa pipa i deix

Llavors, el Cerdà, horripilant-se amb l'ànima escruixida, sempre aferrant l'espatlla a la biga mestra, començ

El patufet menut anava mig pas enrera, fregant amb son morricó llefiscós l'espatlla del company, el coll estiradet, com per a desgranar-li a l'oïda ses paraules... suau, caute, insinuant actitud com un petit Mefist.

I, donant un copet encoratjador a l'espatlla d'en Biel, va acompanyar-los, a ell i al sacerdot, fins a la porta del seu despatx, més semblant al d'un home de comerç que al del cap de casa d'una familia noble. Després va asseure's darrera l'escriptori, va pendre un full de paper, i va començar a fer plans i xifres.

-Aquesta vegada et vui fer de pare- va dir-li el capellà, bo i aixecant-se de la cadira de braços i tustant-li l'espatlla amb la destra. - prou que li pertoca! va fer, convençut, en Biel.

I totes varen desfer-se de les mans, corrent cap allí com unes daines, per a veure aquell de Déu. -Què ve o no ve? va dir-me en aquell instant, tocant-me lleument l'espatlla, el senyor formal que tornava a passar per all

Tots els assistents s'havien girat, espalmats de son engrescament; Hâan el mirava amb sos ullassos per damunt l'espatlla de Schoultz, el qual es torçava el coll per a veure si era ben Kobus qui parlava, perquè no podia donar crèdit a les seves orelles. Però Fritz no parava cap esment en aquestes coses.

Ferint-nos el pit i amb l'esglai dins els ossos, haguérem de travessar l'estany paorós i arribàrem a un estret de dues muntanyes alteroses. Veiérem un home, un gegant d'immensa estatura, fermat amb cadenes de bronze, lligades a l'espatlla, que se retorcia dins una gran fogatera escabellada. L'udol que llançava s'oïa de quaranta milles a la rodona. Quan ens veié més fort encara alç

Era fins i tot pitjor que ésser dins la foradada. I, a més, quína estretor! Però el soldat de plom era tan indomable com sempre, i jeia tan llarg com era, amb el fusell a l'espatlla. El peix es bellugava d'allò més, i feia els més frenètics moviments. A la fi esdevingué ben quiet, i, al cap d'una estona, una escomesa com un llampec l'atravessà.

Aquell digne monter, que havia colpit la meva atenció el vespre de la meva arribada al Nideck amb la seva actitud melangiosa, era magre i sec, com un brocat vell; portava el gec de caça, apretat damunt les anques pel cinyell, d'on penjava el coltell de mànec de banya, altes polaines de cuiro li pujaven al damunt dels genolls, duia la trompa creuada a l'espatlla, i la conca sota el braç.