United States or Guam ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un vespre, jo que m'estava dret, i amb el cor trist, vora la finestra, jo que l'obro i miro enfora, i , si en vaig tenir d'alegria! Vaig veure una cara que coneixia, una cara rodona i amical, la millor amiga que tenia quan era a casa.

-Ma, que n'hi han!... oi que n'hi han, mare?... -Molts!... I se'n tornava, rossa d'aire i d'alegria, regarot avall, llençant esquitxos...

I les portes s'obrien de bat a bat, i la munió entrava a dins, i semblava que tot el temple, suara tan trist i fosc, s'animés i s'aclarís de sobte amb la presència de les palmes daurades i dels llorers florits, que encara venien amarats de llum de fora... En un tancar i obrir d'ulls, l'església silenciosa i negra esdevenia plena de cridòria i d'alegria... Però, al contemplar els altars amb els retaules coberts, sense llums i sense imatges, tornaven a venir a la memòria les tràgiques paraules: «La festa dels Rams és diada d'alegria i vigília de dolor».

El sol queia daurat damunt les muntanyes grises; la mar se bonançava i la ventada anava minvant com un respir fadigós que va reposant-se. Els falziots entraven a voladuries en la bauma per una esquerda, fent una xiscladissa, folla d'alegria... Gemma es deixondí... els somnis que embolcallaven la seva ànima condormida van espargir-se, i tot d'una va obrir els ulls en les ubagors atapeïdes i es pos

L'àvia, la bona àvia, que tantes coses sabia de les cerimònies de l'Església i dels misteris de la Passió, ens deia aquests mots, que semblaven d'Evangeli: -La festa dels Rams és diada d'alegria i és vigília de dolor. Per això els capellans porten avui capes morades: per a designar que el goig durar

Plorava amb els ulls i somreia amb els llavis i la seva ànima sentia tota la delícia d'una deu d'alegria abundosa que sobtadament l'amarava. La Tecla tornava a ésser seva, el mirava amorosa, va abraçar-lo. L'ànima salvadora de la muller l'emparava, i per altra part, son cor, era trossejat per la punyida cruel de veure el seu fill sense vida.

La gelosia és llunya, la vanitat s'ha fos. L'amor regna en els cors serens. La joventut amb ardidesa, els empeny a la vida, una joia esclatant els inunda; tot són clarors, clarors de cor trontollant d'alegria, clarors de fe, clarors de benaurança! ¡Sant Vicents gloriós, vull mullerar-me amb la Margarida! ¡Sant Vicents gloriós, vull maridar-me amb En Quel!

Així foren els amors de la Margarida i En Quel, amors sempre flairosos d'il·lusió i ventura. Ja fa prop d'un any que viuen tots solets en aquella casa de pagès afegint a les cantúries dels ocells els seus cants d'alegria. En Quel, sempre que va a la vessana canta i la Margarida mentre est

Un bosc immens, bellugadís i remorós, ple de xiscles i rialles, com assotat per tempestats d'alegria; un bosc immens que fremia amb extremituds de joia; un bosc immens que caminava tot sol cap a l'Església, cap a l'Església... L'Església es veia de lluny, gaia, somrient, idíl·lica, il·luminada de ple a ple per la claror matinal de primavera.

GRACIÀ Pel meu compte, doncs, el paper de boig! Que les arrugues de la vellesa'm surtin a força d'alegria y de rialles! Més me plaur