United States or Uganda ? Vote for the TOP Country of the Week !
I com si volguessin fer chor amb ses oracions, entraven en el silenci del temple les remors dels xiprers del cementiri que tocava a l'església, els cants dels ocells que niaven per la teulada i el cloquer, i la tríncola del ramat que pasturava muntanyes amunt seguida del pastor que tocava un flabiol amb monotonia ensopidora.
Sospesava les coses. Heu's ací un hom que tot el dia estava absort amb ses idees. En aquella cambra petita i fosca sempre immòbil, sentint la remor del riu i de tant en tant l'esquelleig dels ramats que pasturaven a les muntanyes veïnes, En Guim comptava les hores que la campana esquerdada del cloquer de l'església li anava dictant.
I la velleta s'allunya vers l'ermita de Santa Bàrbara que es veu blanca, gaia i casta com una rialla d'infant. Una eura s'hi enfila fins a les teules i una flor branda gentilment dalt del petit cloquer. Ara que és a l'estiu i les tempestes són llunyes, la campana és plena de pols i el batall, sense corda, penja dins la buidor muda del bronze, com un cor aturat dintre un pit de cadàver.
Quan era a les envistes d'un cloquer restava a l'aguait i quan obrien l'església, fent la captaire entrava en el temple i allí feia veure que pregava, i quan no la veia ningú omplia adalerada una ampolla grossa d'aigua beneïda, i es mullava les mans i la cara i bevia l'aigua que restava en la pica, dalerosa com si tingués una set abrusadora i fugia altre cop muntanyes enllà, apretant l'ampolla contra el pit, plena de joia, d'una joia malaltissa.
L'escola del diumenge durava de les nou fins a dos quarts d'onze; i després venia el servei religiós. Dos dels infants romanien sempre voluntàriament a oir el sermó; l'altre romania també... per motius més poderosos. Els bancs de respatller enlairat i sense coixins que hi havia a l'església podrien contenir unes tres centes persones; l'edifici era una petita cosa senzilla, amb una mena de caixa de pi al cim, com a cloquer. A la porta, Tom recul
La Sisca mirava adalerada, esmaperduda d'un cantó a l'altre... ni una cabana, ni un remat, ni un arbre, ni un cloquer esperançador! tot immensitats superbes, tot pedres silencioses, tot solitud feréstega. El sol ponent feia nàixer grans ombres pels vessants de les muntanyes, i en mig de la vall se ajocava endormiscada i quieta i somiosa, una boirina que anava creixent... creixent!
Aquells murs, que a l'hivern semblaven tristos, ara somreien, acariciats per la llum; aquell cloquer tan rònec, que s'alçava negre com una amenaça, ara s'enlairava lluminós, escala per anar a la glòria; aquells carreus tan molsosos, ara lluïen daurats pel sol. Solament al mig del frontis es destacava la portalada del santuari, negra, insondable, fonda, com la boca del Misteri.
Aquella ermita de cloquer petit era la tant coneguda d'en Joan, i allí nasqué la primera harmonia arrencada a aquell violí que li havia fet conèixer el bé de Déu de la glòria. Ara, retut per les emocions, fadigat per l'estudi i malalt d'esperit, torna a sa casa pairal amb tota la il·lusió que li ve de les recordances de sa infantesa llunyana.
Paraula Del Dia
Altres Mirant