United States or Nepal ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Res- diu. -Hi ha hagut raons amb els guardes del vi, que ni mai que els haguéssem conegut; l'una paraula ha portat l'altra; els homes, que ja estan prou cremats perque no hi ha feina, se les han tingudes tiesses. Que si faràs, que si no faràs; que toca'm si goses; en fi: que ells els hi han tirat pedres, i el dimoni dels guardes s'hi han fet a tiros; i veu's aquí que aquell pobre noi... -Ai!

Ja estan , però ni que s'haguessin badat el cap no tornaria a dar un tomb per aquí. Sap que abans repetien, entre tots dos, quatre vegades, l'una després de l'altra, la mateixa història, i que, després del primer accident, amnèsics, la repetien de dotze a catorze vegades, l'una després de l'altra? Doncs , això es veu que era poc.

Si Déu fes la gràcia que aquest home s'adobés, jo me'n podria tornar a casa aviat... Entra el metge. Les veines li vibren mirades de basilisc, i l'una a l'altra s'estiren les faldilles ensenyant-se'l. El metge saluda i es fica al quarto. La senyora Teresa creua les mans i, mirant al sostre, exclama sospirant: -Déu los faci bons! Però el mataran.

Al capdavall, després d'un instant d'esverament, va fer un parell de ganyotes, de primer amb l'una galta i després amb l'altra i en acabat va anar al peu de l'escala a gratar-hi el vestit per a desenflocar-se'l.

-Us recordeu d'allò? murmuraven l'una darrera l'altra. -Us recordeu d'això? I li deien tantes de coses, que la suor relliscava per sa faç. -Mai no havia vist semblant cosa- digué l'emperador. -Música, música! Soneu els grans timbals xinesos- crid

Els nostres únics companys de viatge eren els corbs del Schwartz-Wald, desplegant llurs alasses balmades damunt les muntanyoles de neu, voleiant de l'una banda a l'altra i cridant amb la veu tota ronca: -Misèria, misèria, misèria!

-És magnífica! sumptuosa! excel·lent! digueren, l'una boca darrera l'altra: tothom n'estava igualment enamorat. L'emperador don

L'una hora perquè havia rebut unes monedes que estaven per classificar, l'altra hora perquè havia de desxifrar una inscripció borrosa, el fet és que molts dies no assossegava ni podia aclucar els ulls a la nit.

Les senyores de la casa passen totes atrafegades. L'una porta uns draps fins; l'altra se'n duu el vas i la cullera. -No s'ofereix pas res? -Si som bones per alguna cosa... -No, gràcies. -És que ja ho saben: de dia, de nit, a qualsevol hora... Escolti, en aquest món... -Ja ho ; jo els ho agraeixo. -Miri: si no ens ajudavem els uns als altres... vol dir que... -I què tal? que no parla?

S'havien casat les noies, l'una darrera l'altra, en menys d'un any, i, quan no quedava en la casa més dona que la mare per a dur tot el pes de l'escarràs, una pulmonia, arreplegada al sortir calenta del forn per arreglar els nodrissos, don