De sa vostra boca no pot eixir cap paraula que no miru as meu bé: tan bo n'ès un sí com un no. ¿Que m'hai de pensar que em vulgueu perdre vós? ¿No m'heu servit de seny, quan jo encara no en tenia? ¿No m'heu acampat, quan no em podia valdre de mi mateix? Doncs de qui m'hai de fiar, jo? Anem, no ploreu, dona. Jo estic sempre a ses vostres ordres.

-Vaja, doncs, la noia ja té a qui semblar. Jo l'altre dia vaig sentir dir alguna cosa, no m'hi vaig enfondar gaire i el que és mal pensar! se'm va figurar que parlaven de la de dalt. -Ui! quin altre! -La senyora Paula? -Ja li asseguro jo que és ben bé ella mateixa! -Ave Maria Puríssima! No me'n puc avenir! Ja li dic jo que no hi ha de qui fiar. -Ai, filla!

Ahir, d'un ullet que no era com el puny me van comptar quatre quartos, dic, a menos que la criada no sisés. -També podria ser, perquè avui no hi ha de qui fiar.