United States or Liechtenstein ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Temme no se sabia avenir d'aquelles escenes. Com més les repassava, més li semblaven fora de to. Ni mai que hagués parlat de res! Maleït fos el gussi! Però ¿qui s'havia de figurar que una proposició tan innocent hagués de causar tan bell disgust!

-Vaja, doncs, la noia ja a qui semblar. Jo l'altre dia vaig sentir dir alguna cosa, no m'hi vaig enfondar gaire i el que és mal pensar! se'm va figurar que parlaven de la de dalt. -Ui! quin altre! -La senyora Paula? -Ja li asseguro jo que és ben ella mateixa! -Ave Maria Puríssima! No me'n puc avenir! Ja li dic jo que no hi ha de qui fiar. -Ai, filla!

Era la primera vegada que hi compareixia un noi nou d'un altre poble, i no se'n sabien avenir.

Oh, estimat Ramon! ¡Si sabessis lo que en aquells moments ha creuat per mon cervell! Ni jo mateixa me'n avenir. He sentit com una foguerada del gèni teu, que et dóna aquells esclats que fan tremolar; he tingut temptacions d'arrencar l'arbrot i batre'l per la cara d'aquell home, reptant-lo davant del poble i senyalant-lo com un miserable llop cobert amb la capa del pastor.

I afegia: -Veu's aquí una cosa de la qual no em avenir: que jo hagi pogut viure abans d'haver-vos conegut, abans de tenir l'avinentesa de veure treballar! Doncs : aquest no és pas el meu estil.

El poble, per la seva banda, tenia la vista fixa en la torre del Barbut. Però qui li tenia més era l'hereu Bartra, que, amb tot i estar a punt de casar-se amb una minyona de Vilavessant, no se sabia avenir que un perdulari com en Biel se n'hagués d'endur la mossa que ell havia fet blanc de les seves cobejances.