United States or Panama ? Vote for the TOP Country of the Week !


De primer la cosa no va passar d'alguns cops de pedra creuats entre els dos escamots els dijous i diumenges a la tarda; després ja varen barrejar-s'hi alguns grandassots, arribant fins al punt de comparèixer armats de pistoles i ganivets; per últim, havent corregut sang, s'hi varen ficar els homes fets, traient armes llargues per fer la por.

Aquest imbècil ha allotjat tot un exèrcit de mots xirois en sa memoria; però conec imbècils de més altura, que igualment que ell n'estan tots armats, y que, per una paraula rara, estropellen el sentit comú. Y el teu bon humor com va, Jèssica? Ja es hora que'm diguis el teu parer, ma benaimada; què te'n sembla de l'esposa del senyor Bassanio?

Cirus es posa al centre, amb els seus cavallers en nombre de sis cents, armats de cuirasses, de cuixeres i d'elms, tots llevat de Cirus. Cirus es col·locava per a la batalla amb el cap nu. Es diu, en efecte, que és costum dels perses d'anar amb el cap nu quan afronten els perills de la guerra. Els cavalls que seguien Cirus portaven tots frontals i pitrals; els genets tenien sabres a la grega.

Ells no els esperen, ja que anaven armats com s'hi va a les muntanyes, suficientment per escometre i fugir, però no suficientment per anar a les mans. En aquell instant el trompeter dóna el senyal: i els enemics fugen encara molt més de pressa. Els grecs fan mitja volta i fugen a través del riu corrents.

Encara que vagament expressat, s'entreveia la idea d'en Montbrió i tots l'aprovaren. Sols en Llissàs repetia fent mueques: -El Cerdà, el Cerdà, és qui em fa por! Recordi's de què disposa de més de quaranta homes armats. S'ha de gastar molta mònita, don Ramon.

Els grecs de la reraguarda són els que reben més dany, sense poder tornar-s'hi: ja que els arquers cretesos tiraven més curt que els perses, i al mateix temps, anant armats a la lleugera, els havien tancat en el centre dels hoplites. Per altra banda, els javaliners no arribaven prou lluny per encertar els foners enemics.

Llavors, durant l'armament, es va fer el recompte dels grecs: deu mil quatrecents escuts i dos mil cinc cents peltastes; i els bàrbars que anaven amb Cirus, deu miríades i com a vint carros armats de falç. Els enemics diuen que eren cent vint miríades i dos cents carros, armats de falç, sense comptar sis mil cavalls comandats per Artagerses i arrenglerats davant del rei.

Tot d'una que el dia llustreja, marxen en silenci i en ordre contra els enemics: com que feia boira, els arriben a prop sense ser reparats, però en veure's els uns als altres, sona la trompeta; els grecs criden alalà! i es llencen damunt els homes; els quals no els esperen, ans abandonen el camí i fugen. En moren pocs, perquè anaven armats a la lleugera.

Disposa llavors les tropes de manera que ofeireixin a l'ull el bell aspecte d'una falanx atapeïda de pertot, i que cap dels soldats sense armes no estigui en evidència; després fa venir els missatgers, i ell mateix els surt a l'encontre, amb els seus soldats més ben armats i més ben plantats, i diu als altres generals de fer el mateix. En ser davant dels missatgers, els pregunta què volen.

A punta de dia, veuen a l'altra banda del riu cavallers armats, com per barrar el pas, i part d'amunt d'aquests cavallers tot d'infanteria arrenglerada en les costes, com per impedir l'entrada a Armènia. Eren gent d'Orontas i d'Artucas, armenis, macedonis i caldeus mercenaris. Es deia que el caldeus eren lliures i valents: tenien per armes uns grans escuts de vímet i llances. Les costes damunt les quals estaven formats, eren a tres o quatre pletres del riu. Es veia un sol camí que hi conduís, i com fet de m