United States or Dominican Republic ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un d'ells havent preludiat, els altres avencen tots cantant, a ritme, passen a través de les files dels grecs, que eren en armes, i marxen tot d'una contra els enemics, cap a la posició que semblava que era de més bon pendre. Era construïda davant la ciutat que ells anomenaven llur metròpoli, i que contenia la més forta ciutadella dels mossinecs.

Llavors la gent de Xenofont, encalçats ja pels arquers i els foners, marxen en cercle per oposar els escuts a les fletxes, i amb penes i fatigues passen el riu Caïc: gairebé la meitat són ferits. Allí rep una ferida Agàsias d'Estimfal, capità, que tot el temps s'havia batut contra els enemics.

Pujant a les altures, sacrifiquen, drecen un trofeu, tornen a davallar al pla, i fan cap a viles curulles de tota mena de béns. D'aquestes, marxen cap al país els Tàocs, en cinc jornades, trenta parasangues. Els queviures manquen: perquè els Tàocs habitaven llocs forts, on havien transportat totes llurs provisions.

En sentir aquest report, els generals són del parer de reunir l'exèrcit. Tot d'una deixen una guàrdia comandada per Sofènet d'Estimfal, i marxen, prenent per guia el presoner. Quan han passat el cim de les muntanyes, els peltastes, que anaven davant, a penes han reparat el campament de Tiribazos, sense esperar els hoplites hi corren a grans crits.

Els arcadians desembarquen de nit al port de Calpe i marxen cap als primers pobles, a uns trenta estadis del mar. A punta de dia, cada general condueix la seva tropa cap a un poble: quan el poble sembla més gran, els generals n'hi envien dues. Es posen d'acord sobre un turó en el qual tothom haur

Els grecs, que se'n malfien, marxen per llur costat amb llurs capitostos i s'acampen també de banda, a una distància d'una parasanga o menys; en fi, es vigilen els uns als altres com a enemics, cosa que tot d'una engendra sospita. De vegades fent llenya en el mateix indret, plegant farratge o altres coses paregudes, es colpien els uns al altres: de manera que això també produïa odi.

-No van pas a creuar l'Atlàntic- digué, a son torn, el bordegàs de Casa Biggs. -Marxen a la recerca de Stanley.

Tot d'una que el dia llustreja, marxen en silenci i en ordre contra els enemics: com que feia boira, els arriben a prop sense ser reparats, però en veure's els uns als altres, sona la trompeta; els grecs criden alalà! i es llencen damunt els homes; els quals no els esperen, ans abandonen el camí i fugen. En moren pocs, perquè anaven armats a la lleugera.

Heu's-ne aquí un dels més comuns. Dos remolcadors marxen a grans passes, embrancats en una viva discussió, mentre l'home que roman dins la barca, a cent metres darrera d'ells, s'esgargamella inútilment per fer-los aturar i es dedica a una mímica tan violenta com desesperada amb un dels seus rems.

Tot aquell dia marxen així, ara combatent, ara reposant. L'endem