rojenca

Actualitzat: 15 d’agost del 2026

Aquell front aplanat, aquell rostre acabat en punta, aquella barba rojenca, eriçada damunt les galtes, aquella esquena llarga i magre, aquelles cames nervioses, la cara, el crit, el posat, tot, tot revelava la bèstia salvatgina amagada sota la màscara humana! De vegades callava un segon per escoltar i feia vacil·lar l'alt parament com un fullam, tot movent el cap.

Erckmann-Chatrian - El Tresor del Vell Cavaller

Les dues dones van esmunyir-se per un caminoi que anava cap a una fondalada que la Clàudia no coneixia. Plovia, naixien xaragalls i la riera ja passava rojenca, rabent, com si hagués nascut boja. La Clàudia en veure una cavorca pròxima va dubtar. Anaven xopes i es sentia lassa. Però mir

Josep Roig i Raventós - Ànimes atuïdes