United States or Canada ? Vote for the TOP Country of the Week !


Com més esperàvem, més grosses semblaven fer-se les complicacions. A l'últim veiérem el cap de George i oírem com aquest ens deia: -Doneu-nos la , gran plaga! ¿Què hi feu, aquí plantat com una mòmia? ¡Que no ho veieu, que estem a punt d'asfixiar-nos! Llavors em vaig posar a llur disposició. Aleshores tocàrem xafarranxo per sopar.

Jo entenc bastant l'escocès que cal per a estar al tant de la moderna literatura anglesa; però entendre l'escocès vulgar, pronunciat amb accent eslau i ornamentat de frases alemanyes, esdevé una lluita impossible per a la intel·ligència. De primer antuvi hom tenia la idea que aquell guia s'ofegava de l'esforç de parlar. D'un moment a l'altre esperàvem que morís als nostres braços.

Res, o gairebé res, no ens podia recordar el segle XIX. Tot esguardant la naturalesa que ens rodejava, plena de sol, podíem creure que la successió de segles lliscats entre aquell matí i l'altre matí de juny de 1215, eternament memorable, era envaïda, i que nosaltres, fills dels yeomen , vestits de homespun amb el dirk a la cintura, ens esperàvem allí per a llegir aquesta sorprenent pàgina històrica, el sentit de la qual devia fer compendre a tots els mortals, quatre cents anys després, un tal Olivier Cromwell, que va estudiar-la a fons.

Feia un dia formós, clar, tebi, orejat per un ventet de mar que gronxava las primeres flors sortides al voltant de les tombes i els panteons. Mentre ens esperàvem per a presenciar l'enterrament, tot de sobte vàrem veure arribar una gran gentada acompanyant a un altre mort.

Quan esperàvem el moment solemnial, vaig sentir una veu que cridava darrera nostre: -Teniu compte amb el nas! Jo no podia girar-me, per a veure de que se les havien ni de quin nas es tractava; però vaig dirigir una llambregada obliqua al apendix nasal de George, qui el tenia en son lloc i no podia modificar-se'l gens ni mica.

Ens érem asseguts en un prat, a cosa de deu metres vora l'aigua, i acabàvem d'instal·lar-nos còmodament per a pasturar. Harris tenia el pastís de vedella entre les cames i el trossejava. George i jo esperàvem la fi de l'operació, amb els nostres plats a punt. Llavors Harris ens digué: -Ja teniu la cullera que necessito per a servir el suc?