United States or Estonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Quan vaig passar el pont de la Mostela, un pont de pedra estretíssim i d'una sola arcada, tan senzill que es diria que és l'os d'una costellassa, la nit era ben entrada. A l'altra part del pont el bosc era d'una negror imposant. Certament vaig agafar por. Però... de què?... De lladres? Ni tampoc no hi somniava. D'estimbar-me?
-Mala fosca de Déu el faci bo! I m'allargava la perxa de l'ormeig. Agafant-lo per l'indret de la xarxa, vaig posar-me en actitud de sondejar la llauna . ¡Pari ment que li passi per ull, i en no anarse-n'hi vostè al darrera! I em subjectava per la folra del gec, com si jo fos un nin a punt d'estimbar-me.
I vet aquí que feia vint minuts que anava així, a les palpentes, per aquella gran escala de cargol, amb el perill d'estimbar-me a cada pas, quan al meu davant, dins la tenebror, va avançar a pleret una llanterna: degotava de la pluja, i enjegava fulgurances sobre el mur antic. -Ei! Qui hi ha, aquí? va fer una veu trencada. -Un viatger que puja al Schlossgarten- vaig respondre.
Paraula Del Dia
Altres Mirant