enrampada

Actualitzat: 14 de juliol del 2026

I com si ho fessin aquelles llumanetes, la fosca s'espessia, aquella boira lluminosa, últim record del dia, vagava... vagava esma-perduda com un sofriment sense causa i com més espessa era la fosca, més clarejava als meus peus la llenca de la carretera, dreta, enrampada, tota blanca, en aquella espessa blavor, fins a perdre's al lluny en boira esfumada, com plomerall de fum al cim d'una candela.

Claudi Planas i Font - En Pere i altres contes