apressats

Actualitzat: 26 de juliol del 2026

I embadalit, abstret, quasi confós, anava resseguint amb la mirada el resplendent mobiliari quan tot d'una sent una veu vibrant i sonora, vinguda de les habitacions interiors, que cridava plena d'ira: -No he dit la corbata malva i rosa? ¿Doncs, què feu? Varen sentir-se passos apressats, com de gent qui s'afanya a complir un ordre. -I els guants corinti! Sentiu?

Raimón Casellas - Llibre D'històries

Després, convingueren de no girar a mirar-se mai, per ignorar on anaven, i apressats van allunyar-se entre les soques dels arbres i llurs ombres misterioses.

Josep Roig i Raventós - Ànimes atuïdes