atrapada

Actualitzat: 22 d’agost del 2026

I no obstant, al veure aquell posat de Déu n'hi do que feien aquells homes, tots totxos, tots ensopits, ningú hauria dit els vicis, les envejes, les ambicions que en el seu fons covaven... Sols de tard en tard una espurna que esclatava -l'escàndol d'una noia atrapada en els blats, la venjança que arrasava una horta en una nit, somovien aquell llac encantat.

Claudi Planas i Font - En Pere i altres contes