United States or Sudan ? Vote for the TOP Country of the Week !
Kasper baixava els ulls amb un aire modest; s'enrojolava, i semblava assaborir els compliments del seu senyor. Vam pendre seient, i vaig mirar com el vell caçador furtiu que abans es tenia per prou pagat de conjuminar ell mateix la seva sopa de trumfes, dins la seva cabana, es feia tractar aleshores de gran senyor.
Va estremir-se de cap a peus. -Llamps! quines idees se m'acuden! Serva, Jeroni. Un mal pas aviat és donat. No estem per passos, que no puguin recular-se. La vida és una pilota, que, un cop engegada, es perd qui sap a on i no torna mai més a la mà. I, vaja, no ho semblava pas que somniés.
Cap a la mitja nit, el comte de Nideck em semblava perdut, l'agonia començava; el pols brusc, irregular, tenia defalliments... interrupcions... i en acabat sobtades represes. Jo no podia fer altra cosa que veure morir aquell home... Estava retut de fadiga; havia fet tot allò que la nostra art consent. Vaig dir a Sperver que s'encarregués de vetllar... i tancar els ulls del seu senyor.
Allí va costar poblet i santes creus de fer-lo entrar a la cort. No hi havia forma de lograr-ho... semblava que hi tingués repugnància a enquibir-se sota teula; i quan moliner i molinera, suant com a negres, ja quasi el tenien a dins, tombava el cap, amb aquella mirada trista guaitava fondament la fresca verdor dels arbres que ombrejaven la bassa, guaitava més enll
I era dur d'enderrocar aquell condemnat margenot; tant de temps com li havia anat passant pel damunt, l'havia apissonat tant fort que semblava que fos de pedra. Però en Jan, hala, cop de càvec ve, cop de càvec va... -Mala feina, Janot- li deia l'un tot passant; -i amb aquesta soleiada!...
Al següent dia el vent era del sud, la qual cosa féu inquietar el capità, car semblava que era igualment insegur moure's o aturar-se on estàvem. L'única esperança era que canviés abans que no succeís quelcom. Aleshores Ethelbertha havia començat a agafar antipatia al yacht . Deia que, per ella, hauria preferit passar la setmana en una banyera, trobant que almenys una banyera no es belluga.
Semblava que complissin un deure i no pas que fessin una eixera nadalenca. El foc s'apagava, i determinaren anarse'n a dormir.
-Em semblava haver-vos sentit dir que fins a Saint Blasien tot anava de baixada. -Això és a les deu milles darreres, en som a vint-i-cinc milles, de Saint Blasien. -No hi ha cap vila, pel mig? ¿Què pot ésser, allò que es veu més amunt del llac? -No és Saint Blasien ni cap vila propera. Començar aquestes observacions vol dir un perill...
-És la història més divertida que he escoltat des de molt temps ençà- digué el fondista. -Em plau que faci gràcia a algú- afegí l'home. Vàrem deixar-lo ajudant el fondista a replegar de terra la trencadissa, i marxàrem. A uns dotze metres de la porta veiérem el gos fidel esperant el seu amic. Semblava estar afadigat, però satisfet.
Però el que atiava més les malvolences del poble era l'abundor en què nedava en Biel, gràcies a la seva constància en el treball, a la seva fe, al seu punt a no passar en vaga una hora, un quart, un minut, un segon. Els diumenges semblava que es fongués en veure reposar les terres, per les quals es passejava amb en Galderic al braç. I si bé, per santificar la festa, s'estava de treballar, no podia resistir la temptació d'ajupir-se a cada punt per arrencar, amb la m
Paraula Del Dia
Altres Mirant