United States or Moldova ? Vote for the TOP Country of the Week !


Acabat un rem, les colles, amb sos davanters, desfilaven pausadament per davant dels senyors, per a anar a començar l'altre. En Ramon, sempre ditxosot i alegre, els anava palpant la garla i provocant ses riallades. -Vaia, don Ramon: vol menar aquest rem? li digué, tot posant foc a una pipa i per a seguir-li l'humor, un cap de colla, vella coneixença.

El ventre no sembla pas el mateix: abans era aplanat i flàccid; ara és turgent. La senyora Montoriol passa belles estones contemplant el prodigi davant del mirall de tres llunes. El seu marit, excepcionalment admès a una d'aquestes contemplacions, resta bocabadat. No ho hauria dit mai. En el seu magí s'opera una rara associació d'imatges. La confessa? No la confessa? Vol i dol.

-Doncs això és el que li ha passat- digué ella, traient un exemplar nostre de la setmana darrera, amb el meu article sobre el gas hidrogen, marcat amb llapis, i posant-l'hi al bell damunt dels ulls. El nostre redactor en cap va llegir tot l'article. -Vol dir que era aquest minyó, el Balonista ?

De vegades la nostra imaginació ens enganya. Ens pensem que l'espectacle de coses alegres ens alegraria, correm a buscar-lo i el cor no'n vol. De vegades pensem que donant la veu al vent esclafaríem en cantars riallers, i el cor ens mostra engany, perquè només exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima apesarada.

No hi ha dubte, és lletra seva. Què vol dir això? Ab el vostre permís serà. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella acostuma a segellar!... És de la comtessa. Per quí serà? El cel sab que t'estimo ab tot el meu cor. A qui? Ningú ha de conèixer mon secret amor. «Ningú ha de conèixer mon secret amor...» Veiam què segueix? El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!

Vol provar la pesca del llobarro; però encara no l'ha començada quan un xivarri inesperat que sona al seu darrera li fa girar el cap. -Què ès això? Què hi ha de nou? ¡Sant Cristòfol, home, Sant Cristòfol! El xicot fins aquell instant no havia hagut esment de la diada. Arreplega els seus estres i va a posar-se en fila amb l'altra gent.

-Ves, ell ho digué a Jeff Thatcher, i Jeff ho digué a Johnny Baker, i Johnny ho digué a Jim Hollis, i Jim ho digué a Ben Rogers, i Ben ho digué a un negre, i el negre m'ho digué a . Ja ho veieu! -, i què vol dir? Tots diuen mentida. Tots, si més no, fora del negre: a ell no el conec. Però mai no he vist un negre que no digués mentides. Romansos! Ara digueu-me còm ho va fer Bob Tanner, Huck.

Aleshores l'escumejar de les aigues fóra cosa de curta durada. -Vejam, vejam, què vol dir, això! diria a les aigües la veu severa de l'autoritat alemanya. -Això no ho podem permetre. ¿És a dir que no podeu baixar sense avalotar així? On creieu que sou?

I que aviat ho ha dit! interrompé en Llissàs. -No veu que no el deixaran passar? I com vol anar-hi?

Conflicte!... El de sempre. Que la noia no era com el meu pare volia; més posició, més prestigi!... ¡Ja saps que els pares veuen la felicitat en els diners! Quan diuen que En Tal fa un bon casament, ¡pensa que vol dir que fa un bon negoci financier! M'explico? -, segueix! No t'aturis! -Jo penso que un bon casament és el que respon a la meva màxima que diu: ¡cerca una dona bona que t'estimi!