United States or Cabo Verde ? Vote for the TOP Country of the Week !


Un dels soldats de Menó, que asclava llenya, veu Clearc que passa, li tira la destral, i l'erra; un altre li tira una pedra, i un altre, i de seguida molts, per la cridòria que s'aixecà.

Amb una digna mirada vaig indicar-li que volia estar ben sol. Però l'home seguí aproximant-se cap a mi. -Ja vinc, senyor, ja vinc! És que vaig una mica coix: veu? No vaig tan lleuger com altres vegades. Passi per ací, senyor. -Aneuvos-en! ¡Deixeu-me tranquil, vell miserable! li vaig dir. -M'he donat tota la pressa possible, així que la meva dona l'ha vist. Segueixi'm, senyor, si li plau.

Vet aquí la dona que havia de fer-li tastar tot el deliri de la passió amorosa; vet aquí la muller posseint, com sa germana Angelina, totes les virtuts domèstiques i, de més a més, l'encís que embriaga i el foc que arravata! Li escapa una interjecció potent. D'aquí estant veu amb una exactitud fotogràfica l'època del seu prometatge. Es veu i es sent ell mateix, a Vallvidrera.

Napa!, puieu, cuiteu, puieu! sentireu una llei de musica! cridava el pastor des d'un finestral. Tots callaren. La veu de una veïna es filtr

-Qui hi ha? La veu que respongué darrera la porta hauria esglaiat el més coratjós. Era la veu d'en Quimet, rogallosa velada, tranquila, ferma talment com la d'una ànima que ve a reclamar un deute. Alhora es percebien uns esbufecs satànics.

Quan del meu dit manqui eixa baga, la vida em mancarà; oh! , aleshores podeu cridar en veu forta: Bassanio es mort. NERISSA Missenyor y missenyora, per nosaltres, espectadors, qui hem vist realisarse els nostres vots, ja ha arribat l'hora de cridar: Ditxosos, ditxosos sigueu senyor y senyora!

-Heu's ací el qui era un bell xicot fa una setmana, amb cabells rulls de natural- digué la senyora, parlant amb un particular to de veu que anava aixecant-se i donava a entendre que allò era una faisó de començar, precursora d'una tempesta. -I ara! Què és el que li ha passat? pregunt

Ens trobem espaordits, com uns infants dins una casa silenciosa. Ens asseiem planyent-nos, i cridem fort demanant els carrers resplendents de llum de gas, el so de les veus humanes, el bategar d'una vida que respongui al batec nostre. Un hom es veu massa abandonat, massa petit, dins la immensitat tranquil·la, mentre el vent de la nit fa bellugar les negres siluetes dels arbres!

Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i procur

NERISSA Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no es del tot menyspreuable un mitj