United States or Christmas Island ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan la galta, el muscle i el gep se li havien emmollat en la terra fresca del catau, esventrat pel Caiman , el bosquerol es redreçava, desembrussant-se l'orella, escopint llot i eixugant-se les fesomies de rajoler amb la mànega de la camisa.

Ara, això s'esdevenia gairebé al pondre's el sol. Els grecs s'aturen i posen les armes en terra per reposar. Amb tot, s'admiren que Cirus no aparegui enlloc, ni que ningú de la seva banda es presenti, perquè no savien que fos mort, ans conjeturaven que havia partit en persecució de l'enemic, o que s'havia adelantat per pendre alguna posició.

L'habitació les parets nues i greixoses; parets que són esquitxades de taques, barreja de cervesa, sang i greix d'espelmes. El sostre és fumat, i el pis cobert de serradures. Hi ha un munt d'estudiants rient, fumant i xerrant, asseguts uns a terra, altres a cadires i bancs, que formen el marc de l'escena.

Una dona la sortí a rebre, amb les faldilles arremangades a la cintura, deixant veure uns enagus que la pols i la brutícia havien fet tornar de color de terra. En una m

No podent amb un combat pendre la posició, que era voltada d'un fossat amb la terra fent a l'altre cantó un marge guarnit d'estacats i de torres de fusta, proven de retirar-re; però els enemics arremeten. No podent refer camí, perquè la davallada de la posició al barranc s'havia de fer un a un, envien a Xenofont el qual era el cap dels hoplites.

Ja feya algunas horas que havian deixat la terra quan de sopte se aixecá un xaloch espantòs que trontollant lo barco lo feya somoure y balandrejar com una escorfolla de nou damunt la carena de las onas, ja atansantla á las estrellas, ja engolintla al fòns de l' abim salabròs.

Tant se valia... la terra quedava sola... la terra anava fent el seu fet.

En Peret al sentir-se alleugerit de l'última cirera, ara és hora! -es digué- i sense encomanar-se a Déu, ni als sants, del primer cop de puny, ja tingué en Nofre per terra.

El taverner m'observava. -Ah! ah! va fer. -Us mireu Brisach! És la meva terra. ¡Els francesos van cremar la ciutat, els canalles! Vaig davallar del banc i vaig preguntar: -Sou de Brisach? -No; sóc de Mulhausen, a unes quantes llegües d'allí. Un país de primera: a les bones anyades hi beuen el vi a dos kreutzer el litre. -Què hi ha molt d'aquí a allà? -Unes cent llegües.

Amb quin descans podia desitjar que perdurés a la terra com un senyal del meu pas! Amb quina confiança podia invocar-la com a testimoni a l'altre món! ¡Que infeliç l'escriptor que no pugui dir això mateix de la seva!