United States or Lesotho ? Vote for the TOP Country of the Week !


El nen, en el mes i mig de viure al poble, s'havia trasmudat: ses galtes sanitoses s'enrojolaven, sos moviments prenien empenta i vigor, la gana es feia inestroncable... tot semblava predir una bona preparació per a la creixença, una ferma resistència contra l'heretatge morbós.

Digué que ella, entre la joventut, s'hi trobava com el peix a l'aigua i que una donzella fresca i plena d'il·lusions li semblava un àngel, i que era el que l'acostava més a una mena de glòria celestial. Estava en la creença que els homes érem unes males bèsties perquè destruiem aquestes ànimes lilials; cosa que ocasion

La duia sota un braç i tot seguit va amagar-se entre les soques revingudes d'un bosc d'avets, avellaners i boixeres. -L'os!... Llamp!... I aquella nit aquell vailet no va dormir i quan li semblava veure una ombra bellugadissa agafava un tió encès i s'hi encaminava per fer-la fugir. -L'ós!... ¡Rellamp!... exclamava plorant, temerós d'En Blasi que era un home cruel i geniüt i venjatiu.

Molt avançada l'hora, el president proposà, per afavorir als que podien sostenir-se encara, que se'ls acompanyés a casa llur. Entre els que havien perdut tot interès per fos el que fos que pogués passar, hi havia els tres anglesos, i va decidir-se de ficar-los en un cotxe a càrrec d'un estudiant que semblava romandre serè, si fa o no fa. Si haguessin estat quiets en llurs llocs durant tota la nit, tot hauria anat a cor què vols cor què desitges. Dissortadament, havien estat voltant amunt i avall, i era impossible d'encertar a qui pertanyia cada targeta; ningú no ho sabia, i menys que ningú els tres convidats. En els moments de general alegria no semblava que ningú donés importància al que s'esdevindria. Eren tres cavallers i tres adreces: és de creure que es pens

Vaig témer de no poder contenir Harris, però semblava haver-se'n distret, i passàrem de llarg. Més enll

En aquella casa solitària, que de tant enlairada semblava feta per a donar acolliment als àngels, tot el poble de Roques Altes hi havia posat els ulls excitats pel misteri. D'enç

El patró, que semblava haver-se constituït en protector seu, crid

Feia pensar en la llàntia velada dins l'alcova d'un malalt; inspirava recolliment, reserva, la idea d'un son, que convenia no trencar. I vaig abaixar els ulls. Quina quietud més profunda al meu entorn! No es sentia més soroll que el de la ressaga, que fressejava rítmicament amb el compàs d'una respiració tranquil·la, amb la qual semblava que alenés suaument la naturalesa dormida.

Ja ens semblava sentir la música afalagadora dels nostres ganivets i l'alegre xerradissa aixecant-se al mig de la nit, travessant l'espai. I desitjàvem, cada vegada més, la realització d'aquest somni.

Què els diré jo, ara: em semblava que de moltes coses ens en podíem ben passar.