United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !


La grossa turbina es podreix immòbil sobre el rec eixut, on les aranyes l'enteranyinen i les bardisses dels marges la curullen de vilordes i fullaraca.

Podia seguir, per aquelles mostres, tots els passos del bosquerol des que va eixir de casa seva fins a encabir-se en l'hòrrid vagó de tercera: endevinava els paratges per on havia trascamat, els veia i els anomenava interiorment, i feien bullir la meva sang de caçador de vint anys, prometent-me gaudis i sorpreses a dojo.

Al cap de cinc minuts vaig pensar que devíem ésser ben a prop de la porta de la resclosa, i vaig tombar-me per a veure si efectivament era així. Érem sota la passera: exactament al mateix lloc on havia començat a remar. Els meus companys reien amb les mans al ventre. M'havia fet un tip de suar per a deixar, al capdavall, la barca enganxada a la passera.

-Evidentment- respongué el vell. -Prenguin-ne tanta com vulguin, i deixin la que els sobri. George: -Tantes gràcies! On la teniu? El guarda de la resclosa: -Sempre és al mateix lloc, jove. Darrera de V., justament. El guarda de la resclosa: -Santa Llúcia li servi la vista, doncs! On els ulls? El guarda de la resclosa: -Segurament que no.

-Lluís. -Ramon. -On tens el ram? -Es aquí. El tenia darrera la porta. Se'l carreg

Aleshores se'n anaren tots plegats a fora, per adreçar-se al bosc on el rossinyol solia cantar. La meitat de la Cort hi va fer cap. Mentre hi estaven anant tan depressa com sabien, una vaca començ

Quan arribaren a la casa on sortia por, hi havia quelcom de tan sobrenatural i ferest en el silenci de mort que regnava sota el sol estavellador, i quelcom de tan depriment en la solitud i desolació de l'indret, que tingueren temença, per un moment, d'arriscar-s'hi. Lliscaren cap a la porta i donaren un tremolós cop d'ull. Veieren una cambra amb herbotes, sense paviment, escrostonada; una llar desfeta, finestres buides, una escala ruïnosa; i per ací, per all

-Vull dir amb tot això que jo em crec sense fanatismes davant tots aquests trencacolls de canvis i revolucions. Sóc de parer que es produeix un gradual millorament dels homes, a través de temps benignes o de catàstrofes, i crec que aquest millorament obeeix sobretot a què els homes, o molts d'homes, clamen en llur esperit, com Jesús va ensenyar: -Vinga a nosaltres el Vostre regne. I aquell millorament no sabem d'on ve ni on va perquè estem governats pet forces transcendents o subconscients, més poderoses que no pas el nostre seny: i en cada època molts dels que el volen propagar el perjudiquen i molts dels que el volen combatre l'acceleren i arrodoneixen. Però els paradissos terrenals no han existit ni existiran mai més, d'enç

Passat Sant Antoni de la Vall, prenien per la carretera i altra vegada es tornaven a trobar en mig de la naturalesa, però una naturalesa d'una faisó també diferent. La petja de la carretera, la pulcritut de son traçat, on s'hi veia aquell esperit llunyà, que més enll

Era aquell un tocom plasent cobert de castanyers, rodejat de falgueres, on llauraven els llimacs, dansaven els espiadimonis i brunzien les moscardes. Una impressió desagradable de solitud l'ha corpresa en aquell paratge. En l'aigua de l'escorrall, en el bassiot sota el rajolí del tarut de canya, el pa de la Francisca es remullava a pleret a pleret, quan, sobtadament, s'és presentat en Merla.