United States or Faroe Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Qualsevol s'estigués al balcó mentre al jardí hi havia tortuosos caminals, que demanaven qui els tresqués i, a la placeta del Seminari, alegres estudiants, que ensajaven els tiragomes, feien ballar les baldufes o jugaven a geps, aqueixa batalla engrescadora, terror dels pacífics transeünts, que a l'hora més impensada sentien brunzir esgarrifosament la pilota a frec d'orella o en rebien el patac... ai! quasi sempre a la part més sentida de llurs persones: ja al copa-alt acabat d'estrenar, ja al bell mig de la boca, oberta per una plàcida rialla, ja al ventrell, inflat i adolorit per una digestió de dispèpsic.
No volem ésser com les bestioles de Déu que mostren a la llum del dia les debilitats i les joies de la carn. Menjar és, pels mortals, plaer del cos, i ensenyar el plaer és cosa vergonyosa... Perxò hi ha ànimes santes que ho amaguen a la vista del proisme. Si poguessin passar-se del gust de la boca... qui sap si se'n passarien?
No crec que dormís un quart. Vaig despertar-me en el moment d'un fort capbusseig de la barca, amb una aprensió penosa: la de que m'havien doblegat pel mig del cos i la cintura se'm segava. I, realment, tenia la boca del cor esllanguida i macada. El cap me dolia, la cara se m'enrosava de freda suor, i l'aire s'enraria davant dels meus llavis. M'entr
Les parets s'esberlaren, la volta va obrir-se com si fos la boca del temple que es badés per a fer el darrer sospir de la vida.
La Montserrat, roja pel rubor, prengué delicadament entre sos dits la despullada molla i, portant-la a la boca, n'arrenc
-Xarric! quines coses dius! -Mireu Patllari, que jo si no'm curo!... afegí en Ció alçant el puny. -Ara... omple't la boca, respira vuit colps, senya't deu voltes, afanya't! cuita! atura't la sang!... la veig pujar com una rierada! En Ció va asseure's a terra atuït com si hagués passat una malaltia.
I es posaren un poc d'aigua a la boca per assajar igual gorgoteig i fer-lo quan algú els parlés, creient-se així tan prodigioses com el rossinyol. Fins i tot els lacais i les cambreres declararen que estaven satisfets; i això és dir molt perquè són la gent més difícil de complaure. Sí, certament, el rossinyol havia fet sensació.
I anava ja a tirar carrer avall, quan el ferrer, que fins aleshores no havia badat boca, li va dir, tot d'una, després d'un gran esforç: -És dir, que et decideixes a llaurar dret? -No en faria poc, de temps, que hi llauraria, pel meu gust! va respondre ell, amb certa recança. I va afegir, com si parlés amb si mateix: -Emprò costa molt, de seguir la rega, si a un l'agullonen per fer-l'en apartar.
Eren els fadrins de la grilla que havien iniciat el saqueig en les cases veïnes a Serra-Bruna, més compromeses pel senyor, de primer d'un modo vergonyant i aprofitant-se del general desori, com qui diu per a fer boca i ensenyar els aprenents. De sobte, en un girant de camí aparegué en Pascal, que es llanç
Hauria hagut de pensar en aquest recambró. Què hi féieu, aquí dins? -Res. -Res! Mireu-vos les mans i mireu-vos la boca. Què és, aquesta brutor? -No ho sé, tia. -Bé, jo sí, que ho sé. És melmelada: vet aquí el que és. Us he dit quaranta vegades que si no deixàveu la melmelada tranquila us llevaria la pell. Deu-me aquell fuet. El fuet fou brandat per l'aire. El perill era desesperat. -Ui!
Paraula Del Dia
Altres Mirant