United States or Germany ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Jo també me n'haig d'anar... diu el nebot. -Sentin-se, senyors. -El quinto , el quinto !... Jo amaniré la taula. No hi ha remei: cada qual agafa una cadira, surt al menjador i pren lloc. El senyor que les canta, ja remena les boles dintre del bombo, arreglats els cartrons i comença a repartir-los. Però ca!... en ma vida he vist un quinto més desgraciat.

Si hom ho pensa, cal dir que poques bicicletes són el que diuen llurs anuncis. Tan sols en un anunci recordo haver vist demostrant esforç el que la muntava: és veritat que era perseguit per un bou.

En el seu vestit hi havia aquell no què una mica ranci, de les solterones, que mai és antipàtic del tot, i sempre parla de coses pretèrites que no hem vist però que ens imaginem.

-És que no el veig enlloc; que no l'he vist d

-Us recordeu d'allò? murmuraven l'una darrera l'altra. -Us recordeu d'això? I li deien tantes de coses, que la suor relliscava per sa faç. -Mai no havia vist semblant cosa- digué l'emperador. -Música, música! Soneu els grans timbals xinesos- crid

El rost era ple de líquens i d'herbetes esgroguissades i de roca cendrosa. Insensible al panorama de blaus fonedissos, jo no pensava sinó en la imminència de la sorpresa que donaria al meu amic Vingut. Feia dos anys que no l'havia vist, ni sabia on havia anat a raure.

-No ho dic pas per cap gloriejament, sinó per fer-vos compendre ben que no sóc una llunàtica i que hom pot refiar-se de mi quan dic: «he vist tal cosa». -Què diable m'innovarà? vaig demanar-me.

Ara ja és tot vist, i un hom es troba en disposició d'esbargir-se.

Tracten de tapar-ho. -Diu que no han vist cap noi? Anem a l'Hospital. - raó, aquesta bona dona. Cap a l'Hospital... a l'Hospital, a l'Hospital. -Diu que avui han tancat el corralet. -L'han tancat? L'han tancat? ¿L'han tancat? I tothom: -Han tancat el corralet. ¡Allí el tenen, anem-lo a veure! Pel camí: -La pobra de sa mare! ¡Si molt convé no en tenia d'altre! Ja la planyo.

Després ses germanes se enfilaven damunt l'aigua, i la miraven tristament, cargolant llurs blanques mans. Ella els feia senyals, somreia, i estava a punt de dir-los que tot li esdevenia al seu grat i que era sortosa, quan el vailet de cabina s'acostava i les germanes es capbussaven; però ell es creia que les coses blanques que havia vist no eren sinó borrallons d'escuma.