United States or Argentina ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Així és, Sperver- vaig continuar. -que el comte ha passat bé la nit? -Molt bé! -Vaja, força millor; devallem. Vam atravessar de bell nou la cortina de muralla, i vaig poder observar millor aquella passera, els baluards de la qual eren d'una alçària prodigiosa. Els espadats es prolongaven, amb el penyal, fins al fons de la vall. Era una escala de precipicis, superposats els uns als altres.
Vaja, menos brossa i anem al grà. El gr
»Vaja vaja! encara és una gran sort que ningú sàpiga res i que t'hagis adonat de la cosa a temps. Cal ofegar tot això, desarrelar ben aviat aquesta herbota del teu jardí. Potser estaràs una mica trist, uns quants dies; però et tornar
Però el temps és llarg, sobre tot quan només se tenen tretze anys. Hi ha lleure per a tantes coses!... I jo no el mirava pas de mal ull el balcó bondadós, que aclaria la meva cambra; i vaja, si no podia fer altra cosa més agradable, també m'hi deíxava caure i m'hi regalava a estones a estones, al darrera de les vidrieres, a l'hivern, i al bell defora quan la temperatura s'endolcia.
-Que encara estàs allí mateix? -Ca! Ja he estat en tres cases més. Ara serveixo a un desempleiat de l'Aduana, que no sé si és escrivent; vaja, és un dels principals. Al menos gasten molt. Són marit i muller sense família, però es tenen dos nebots afillats; dues criatures que semblen dos dimonis; tot el dia m'estan aturmentant, i això sí, no els digueu res, perquè, la senyora, sobretot els nebots. Per ells me'n vaig d'aquesta casa: com que ara acabo d'avisar al que li prenc la carn que si em sap alguna casa que m'ho digui. Ja podia anar a casa d'uns malitars , però filla, si vols que et digui la veritat, no m'agraden militarots; avui són aquí, dem
-Vaja, no cal que res us empallegui- digué tot somrient: -n'estic content, ben content, Nicklausse, de tornar-vos a veure, en aquesta gran benestança! Abracem-nos, si això us ve de grat. I s'abraçaren com a vells camarades.
Vaja, confessi, mossèn Joan, que el tal nebodet li ha donat més de quatre disgustos amb ses idees esbojarrades.
I mirava a Fritz, que tenia els ulls enterbolits. -Vaja, un altre vas- deia ell. I en omplir-li, li tocava la mà, cosa que el feia estremir de cap a peus. -Et plau el treieleins , Súzel? -És la dansa més bella, senyor Kobus; com voleu que no em plagui! I després, amb una tan bella música!... Ah! que bonica era aquella música! -Ja la sents, Iòsef- murmurava Fritz.
No era això, precisament, el que jo esperava. Jo havia volgut dir que comptava dirigir els treballs, i que George i Harris els executarien sota les meves indicacions. Jo els empenyeria dolçament, i de tant en tant els aconsellaria així, per exemple: «Vaja, sou un... tal! Mireu si és ben senzill, això! Ara deixeu-me fer.» Realment faria de professor.
-Vaja: que, acabant-se en aquesta hora, en cada entrada hi hauria d'anar un sereno que m'acompanyés al sortir. Ve'ls-hi aquí! Jo estava per posar C
Paraula Del Dia
Altres Mirant