United States or Belarus ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ja fa quinze dies que no rebem el correu ni tenim notícies de fora; però ha d'ésser grave lo que passa, perquè aquest home puga sostenir-se i exercir sa autoritat fora de tota llei i raó.

Mentre examinava aquella escena amb un esporuguiment inexplicable, vaig reparar en el fons d'un passadís la figura esvelta, grave i melangiosa de la meva mare. Tota traspostada i esblanqueïda, la simpàtica dama vingué cap a mi, m'abraç

Com que la meva opinió era més fàcil de seguir, vam adoptar-la, i, tornant a agafar les vores de la barca, li donàrem tota la latitud. La barca remunt

-El comte! -. -És impossible... amb prou feines es pot moure! -No dic pas que no, però l'he vist així com us veig: tenia un atxa a la ; la nit era ombrívola i l'aire tan tranquil que la flama de l'atxa romania tota dreta. Vaig mirar María Anna amb un aire tot astorat.

-Mira, Tecla: no vull que vagis més al mercat; vas molt cansada i primer ets tu i el bordegàs- deia l'Andreu amorosament. -, doncs; de què menjareu? exclamava la Bel tota rancuniosa i engelosida -tot va tan ! en bona fe... aniràs a vendre, perquè jo ho mano! -Dôs no hi anir

EI cor se m'anava oprimint d'un respecte sacrosant. Tenia noció de la nostra temeritat exploratòria. Penetràvem en el refugi inexpugnable dels nostres seculars enemics, on els caçadors, decebuts, veien desaparèixer, amb recança, tota mena de feram de les llacunes, i d'on partien en la quietud de la nit, els insòlits escàndols d'orgies i d'esbatussaments interminables.

En cada pàgina del cantor dels pobres, del «poeta dels humils» com l'anomenaven els contemporanis, el rimaire inèdit de muntanya hi sentia bategar el cor del gran home, tot ell encès de pietat per als seus germans obscurs. Els herois anònims cantats per en Dasca li poblaven a tota hora la imaginació.

Aquells bous, aquelles vaques, aquelles gallines de la masia, m'havien fet tornar melangiós. I el gran Schoultz, el recaptador Hâan, el vell rabí David, la cerveseria del Gran Cérvol, el vell pati de la sinagoga, el mercat, la plaça, tota la vila, tornaven a passar-li davant els ulls com a imatges de llanterna màgica.

Odila, tota commosa, m'acompany

De tota manera restava un punt sense aclarir: i el Caiman? Sobre si un gos pot fer peça al diable, es formularen diverses opinions. Un jorn, però, el Caiman va ser vist per uns artigaires. L'amoixaren. Estigué amb ells el temps just per a afanar-los la cansalada del cistell.