United States or Iraq ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Vaja, doncs, la noia ja a qui semblar. Jo l'altre dia vaig sentir dir alguna cosa, no m'hi vaig enfondar gaire i el que és mal pensar! se'm va figurar que parlaven de la de dalt. -Ui! quin altre! -La senyora Paula? -Ja li asseguro jo que és ben ella mateixa! -Ave Maria Puríssima! No me'n puc avenir! Ja li dic jo que no hi ha de qui fiar. -Ai, filla!

-No, ja ho crec, ja; però li dic que... No se n'amaga pas ella; es coneix que és de les de poc se m'endona! ¡Ai, pobra de mi, que se'm deu agafar el platillo! Ja torno! ¿Senyora Tecla que no sent quina olor d'agafat? -, ara se n'ha anat corrents la senyora Menciona cap a la cuina... -Ah! Jo em pensava que era a casa de vostè, i he pensat: deixa-me-la avisar. -Tantes gràcies.

SEBASTIÀ (a Olivia) Molt me dol haver ferit an aquell parent vostre, senyora; emperò maldament hagués estat un germ

-Heu's ací el qui era un bell xicot fa una setmana, amb cabells rulls de natural- digué la senyora, parlant amb un particular to de veu que anava aixecant-se i donava a entendre que allò era una faisó de començar, precursora d'una tempesta. -I ara! Què és el que li ha passat? pregunt

Tenen cada disgust! -I tan rics! Tothom en passa una o altra! ¡Els diners no fan la felicitat, senyora Tusquets! -Ja raó ja! I qui és la núvia? -És una noia a la moderna! Molt elegant, molt presumida, cabell tenyit, molt tenyit, parla tres llengües i no sap fer una truita. ¡I de diners, a cabassos!

És una dona que ompliria de glòria la intimitat d'un burgès capficat pel negoci, i vessaria tràgiques ombres a la capçalera d'un adolescent inexpert. Però la senyora Buxareu és tranquila i honesta: els seus ulls, d'una sinceritat diàfana, reflecteixen sempre la cara bruna del seu marit, i tot el sant dia no fa sinó repetir els noms dels seus infants, quatre galifardeus que no la deixen viure.

Al Grosse Garten de Dresde vaig trobar-me una senyora vella, desemparada i confosa al bell mig de set camins. Cada un d'aquests era guardat per un cartell amenaçador recomanant que tothom se'n separés si no es trobava comprès en la destinació que tenia.

La vella senyora estengué la seva m

Però, en tot el demés, va voler ésser dona nova, filla únicament de la seva artística creació. En comptes d'adaptar-se a una fatalitat, se'n faria senyora i reina. I aquest és el motiu de que cobrís constantment la taca vermellosa que, ben lluny d'enorgullir-la com un segell personal, li donava pena com una tara d'origen vergonyós.

Certament la senyora J. semblava estar desitjosa d'ajudar la senyora X. Obrí la porta, i entr