United States or Jersey ? Vote for the TOP Country of the Week !


Per sa banda, el senyor Reguera també havia observat, i les mauleries de gateta de la barcelonina li havien obert l'enteniment. Un immens camp de maniobres s'estengué davant sa esperança revifada i comprengué el partit que podria traure d'aquell auxiliar. Així és que, al parlar amb en Pasqualet, li va dir: -Ala, ala, pollo, que ha fet conquista! -I alab

De dies hi ha hagut la gran visita, s'han rebut targetes de coneguts peresosos, s'ha fet un bon dinar... Però al vespre és l'hora ja senyalada per celebrar la diada. Tots els que han anat de dies a donar-los bons al senyor Vintró i al seu noi, han rebut la mateixa invitació. -Vinguin al vespre, que els farem dejunar amb una mica de xacolata. -Ca! gràcies!... -Com, gràcies?

-I que és el confés de la meva amiga... -Però... per Déu!... -, senyor, ; és el confés de la... -Miri, Paulina: vosté em far

VALENTÍ Si'l duc continúa dispensantvos sos favors, Cesari, aviat obtindreu sa absoluta confiança; fa tres dies que us coneix y ja no sou pas un extrany per ell. VIOLA Temeu sos capritxos o mon descuit, que poseu en dubte la persistencia de sa simpatia? És inconstant en ses afeccions, el duc? VALENTÍ No. DUC Qui ha vist an en Cesari? VIOLA Aquí'l teniu, senyor, a les vostres ordes.

-Miracles, senyora, miracles!... El meu marit una casa al carrer d'En Cuch que li dóna quatre pessetes diàries i luego, uns camps a la Bordeta que estan molt ben arrendats; és enfermer de tres confraries; i, amb tant de Déu ¡que és cas de gastar com la muller del senyor Tòfol! Entre enraonaments d'aquest gènero, termina l'Ofici.

És ja vespre quan, una criada, que acaba de preguntar a un senyor quin és el carrer de la Llibreteria, travessa la plaça de Sant Jaume. Aquesta criada porta en una m

La taula estava sembrada de diferents objectes d'ús íntim i diari, cada un dels quals portava l'imprompte de son enyorat senyor.

El profeta que ens plau és el bon vell que esguarda, amb un posat especial de gran coneixedor, els quatre punts de l'horitzó, un negre matí que nosaltres sentim el desig del bon temps. El vell ens diu: -Ah, senyor! Em sembla que això s'aixecar

I d'altra banda, mai no es va saber que hagués rondat pel carrer on visqué el senyor Ginjoan cap inconegut, cap ombra furtiva, cap indefinible sospitós; ni havia romàs senyal de fractura enlloc, ni cap botó delator, o cerilla aixafada en el paviment. A l'Audiència, el procés va ésser llarg i tediós. L'acusador privat, un senyor obtús i interminable, va dir grans penjaments de la Quitèria.

En Pasqualet i la Nieves del Carolí estaven en intel·ligència, quin alcanç i caràcter veritable el gelós rebutjat no pogué determinar. Vet aquí l'obstacle! Per aquell mocós sens substancia ni discerniment, que només pensaria divertir-se, ell, un home fet i dret, havia sofert el picot més terrible de la seva vida, i, el que era pitjor, havia perdut el goig i la tranquil·lilitat presents i futurs...Pel cervell del senyor Reguera ni hi pass