United States or Faroe Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Vaja- em diguí: -Pere, això no fa per tu: ¡ és massa de patent . Anem cap al carrer de la Canuda, que La Margarita potser podr

Tapin el retrat de Voltaire, deixin només que se li vegi el nas i tothom dirà: aquí sota hi ha un geni i un incrèdul fosos en un sol home. Ara potser vostès preguntaran: -I tot això, a què treu nas? -Treu nas a nas. ¿Què es pensen que en UN TROS DE PAPER sols hem de parlar de ximpleses? Oh, ca! Ara és el bon temps, ara!

-Què vôs dir? parla! -Han trobat dues dones negades al riu... veniu, correu! ¡potser coneixereu la roba que duen! -Déu del cel! -Estan tan abraçades que no es poden separar! Són aquí arrapades a un arbre. Ja no tenen cara! Tots els convidats van baixar de pressa cap al riu que, com no era estassat, havia fet embotida i en l'aigua engorgada al peu d'un arbre hi havia els dos cadàvers.

Altrament, penso que qui en treu gaudi, d'adobar una bicicleta, potser treu la millor part del negoci. És independent del temps i del vent. No ha pas de capficar-se amb l'estat dels camins. Amb una clau, uns draps, una setrillera i quelcom per seure, roman feliç per tot el dia. Sembla un calderer; la màquina ens porta sempre la idea d'haver estat furtada i tractar-se de desfigurar-la.

Potser perquè l'he empaitat, llançat a terra i li he passat per sobre? Doncs que s'hagués apartat a una vora. És una poca solta això de deixar les criatures al carrer perquè un hi ensopegui. I ara? totes aquestes coses havien caigut? Això és que no les devien col·locar . Calia que t'haguessis preocupat de fer-ho millor.

Creieu que ens llucaran? -O Tom! Poden veure en la foscor, igual que els gats. Voldria no haver vingut. -Oh! No tingueu por. No crec que ens empantaneguin. No fem cap mal. Si estem ben quiets, potser ni se n'adonaran de nosaltres. -Hi faré el que sàpiga, Tom; però, Déu meu!, tot jo sóc una esgarrifança! -Escolteu! Els minyons decantaren la testa plegats, i amb prou feines respiraven.

Una tarda, tot anant d'excursió, sortírem a la planura, en la qual potser ens entretinguérem massa temps, menjant més fruita de la que realment ens era bo. Era tan abundosa al nostre entorn, tan variada! Vàrem començar per unes quantes maduixes endarrerides, i d'aquestes passàrem als gerds. Després Harris trob

Diguem-ho tot: potser la composició de lloc hi era per bona part.

Era d'una alegria infernal? O potser de totes dues coses a l'ensems? -Sàpiga que els canalles- murmurà, lliurant el seu secret, -ahir van emmetzinar-me el gos. Es diu Lola, un nóm ben espanyol, i és clar, els ulls negres com el pecat -Déu nos en guard! i el cabell igual.

Per moments esdevenia més i més mullada, mentre l'home de la mànega, potser cec, potser embriac, amb la major indiferència seguia fent ploure l'aigua al bell damunt de la noia. Una dotzena de crits l'avisaven de tots indrets. La paternal naturalesa de Harris és commogué profundament, i féu el que, en el cas present, era el correcte.