United States or Cambodia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Com ja feien un grupo massa visible, s'havien ficat en el primer terme d'un bosquet proper, a on celebraren una mena de consell de guerra. En Montbrió parlava poc, però escoltava molt, imposant-se de la situació, Se limitava, de quant en quant, a fer preguntes concises, per exemple: -Quants creieu que són els més desesperats?

La cova on mataven el temps jugant a cartes, era, així com he dit, al fons d'una vall; i va arribar a escaure's, una tardor, que plogués vehementíssimament per espai d'uns quants dies. L'aiguat féu un terrible mullader, i la cova en fou inundada. Altrament, els xaragalls que, precipitant-se per tot arreu, desfeien els camins, els impediren de proveir-se de queviures.

L'endemà, pels volts de migdia, els minyons arribaren a l'arbre mort, i anaven a cercar llurs eines. Tom es migrava per anar a la casa on sortia por; i Huck també bastant, però de cop i volta digué: -Escolteu, Tom: sabeu quín dia és? Tom reconegué mentalment els dies de la setmana, i després alç

Tot allò eren senyals de la fi del món, no hi havia dubte. Mes, a on anàvem? Que ens proposàvem? Que esdevindria? ... Miserere, miserere nobis .

Aquesta era la veu de l'estranger; l'estranger de la casa on sortia por. Una mortal esgarrifança traspass

Fidel amb tan sàvia teoria, en diferents planes hi havia estampat idees que demostraven son afany d'esbrinar la incògnita, idees que s'alternaven amb períodos de descoratjament, resultat d'un treball d'investigació superior a ses forces, acabant per decantar-se pel cantó on l'inclinava son esperit de sacrifici.

Fuetejat per l'insult, en Biel va revifar-se, es va redreçar, va saltar fins al punt on havia llançat l'escopeta, i va respondre a l'insult amb una llambregada d'odi, engaltant l'arma a l'enemic. Però ni ell ni el bander havien tingut temps d'engegar, quan una veu esquerdada va corgelar-los tots dos: -Què feu, desgraciats!

El mascle feia torterols a son voltant, i intentava de posar-se damunt el ròdol, on encara penjaven alguns brins de palla. El rabí David acabava d'arribar, també; i tot esguardant, amb son vell capell decantat damunt la nuca exclamà: -Arriben de Jerusalem!... Han reposat damunt les piràmides d'Egipte!... Han passat les mars!...

He anat a sardinals, una mena d'alambrada de fil tenyit on el peix s'empresona com els pobres soldats; a palangra; al bou; a gambinejar, què jo! Poc podeu pensar el què són les muletes, ni caure de clatell quan un rem o un escàlam o un estrop falla; quines rialles a la barca i quin dolor i quina vergonya!

I els aiguamolls eren com nafres en el pelatge d'un ós polar; els bassiots i les llacunes reflectien la trista celístia sobre un to blavís, de líquid verinós, embruixat i espès, on es dissolien els grumolls margeners i l'escata que descendia dels núvols.