United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Ara asseu-te allí, i fes-me el rebut, amb el cinc per cent. recorda't que, si estàs malcontent de les meves facècies, amb aquest tros de paper et podré dur qui sap a on. David, somrient de felicitat, es pos
Trescàrem per caminets esborrats; esfloràrem dreceres relliscoses; seguírem arran d'embardissaments on la fullaraca i els herbeis interiors respiraven encara l'escalf acumulat en les jornades de sol; creuàrem suredes obsessionants; pujàrem turonets escombrats per un ventijol subtil; barranquejàrem entre la indecisió de la llum morent, i, negra nit, arribàrem a la masoveria xica.
On devien ésser ara els innocentons, que s'hi havien de deixar caure? Segurament lluny, part d'all
Així, ignocent i espontàneament, se va escrivint la història del noi mort, se li crea una mare i se deslliura a l'assessino, i, tot component de bona fe aquesta crònica, s'arriba a l'Hospital. -El volem veure! Que ens ensenyin el noi! Que diguin a on el tenen! -Quin noi? -El que el burot ha matat. -Al que li han tirat tiros. -Al que han matat els del portal. -Un noi ros!
Se diria que la sala havia fet una giravolta; i, sols després d'haver donat el tomb complet i d'haver examinat totes les portes d'una a una, vaig adquirir el convenciment d'haver trobat aquella per on havia de sortir. Ara el cas era obrir-la sense soroll. No, per falla de precaucions no em perdria.
Un tros de paper , que com les contribucions s'introdueix per totes parts, va voler, en la nit de l'últim dijous, fer una francesilla, i, agafant el gambeto nou, la barretina morada i la faixa de seda, se les planta cap a seguir balls de màscares. Començo pel Teatre Romea, on hi ha la societat de La Mascarita . Entro i quedo enlluernat. Quant de llum! Quin soroll! Quin tiberi!
Fins aquí don Eudald estava encara més a les fosques que mai, no comprenent a on aniria a parar el sacerdot amb tot aquell tractat d'història casolana, i persistí en sa creença de que allò acabaria amb una petició de diners. Mossèn Joan, amb la vista baixa, continuà: -L'home proposa i Déu disposa.
Per altra banda, llevava tropes gregues, tan d'amagat com podia; a fi de sorprendre el rei com més desproveït millor. I vet aquí com feia aquesta lleva. En totes les ciutats on tenia guarnició, ordenava als comandants que traguessin soldats del Peloponès, com més i com més valents millor, sota el pretext que Tissafernes li rondava les ciutats. Per tal com d'antic les ciutat jòniques eren de Tissafernes, que el rei les hi havia donades; però llavors s'havien passat a Cirus totes, llevat de Milet. Ara, a Milet, Tissafernes, pressentint que duien de cap si fa no fa el mateix, de passar-se a Cirus, occí els uns i bandej
Per això ara el bosc li és una mena de consol, una mena de temple on troba una pau vivificant i un silenci reconfortant.-Si fos llarga l'estada al bosc! sospirava Fra Genís.
Neó, que era general en el lloc de Quirísof, veient els homes com patien de necessitat, i volent ser-los agradable, s'aprofita d'un heracleota que troba, que assegura conèixer prop d'allí caserius on es poden pendre vitualles, i fa cridar per l'herald que qui vulgui anar als queviures, el guiar
Paraula Del Dia
Altres Mirant