United States or Anguilla ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'altre se'l va mirar de cap a peus per sobre l'espatlla, i, després d'un llarg visurament, li va dir, amb menyspreu: -Sacristà! -Deixeulo! va saltar en Cadernera desvergonyint-se al sentir les nostres rialles. ¿No veieu que a ses males no sabríeu quin os desllorigar-li? A en Vadô aquesta sortida el ferí vistosament; però procur

-Els nostres cors s'han parlat públicament, esquinçant-se per fi el vel que ocultava el misteri; nostres futurs destins estan ja trenats pel darrer nus; nostre pacte, que tenia ja la sanció dels homes, ha rebut avui la consagració del ministre de Déu. Estàs contenta, videta meva? -Contenta hauria d'estar, perquè es veuen realitzats tots els més fervents desitgs de la meva vida.

Cosa de mitja hora vàrem passar, els meus amics i jo, descrivint les nostres malalties. Vaig explicar a George i Harris com em trobava en llevar-me, els matins; Harris ens comunic

-I meu- vaig dir-li en un to eixut. Jo havia pres la làmpara, i ell va voler tenir-la. - està: més m'ho estimo. Marxeu endavant, mestre Zulpick. Vam davallar. El llum tremolenc il·luminava aquelles voltes de deu segles de vellúria. El soroll furtiu de les nostres passes, damunt els graons, era d'un estrany efecte. El meu cor bategava amb tanta de força que n'hi havia per a esberlar-me el pit.

I cridava, mostrant els punys closos, tan violentament, que nosaltres vàrem córrer com gallines espaordides al bell darrera de les nostres cadires.

Avisades pels nostres cants, compareixien altres colles de nins, també proveïts de llors i palmes, i aquella enramada, que de bon principi no era més que un verger petit, esdevenia de prompte gran floresta, i quan venien més infants amb més llorers i palmons, la floresta creixia, es multiplicava, fins a convertir-se en bosc immens.

Ens digué que L'orgull del Tàmesis servia tal com estava; que ningú, en quaranta anys, n'havia tingut la més petita queixa i que no veia per quin motiu havíem d'ésser nosaltres els primers. No vam dir res més. Després resàrem les nostres oracions, i embarcàrem.

Al principi ens limitàrem a recollir els miserables brins de brossa seca que trobàvem entre les plantes vives; però, a manera que ens imposàvem dels resultats obtinguts afluixàvem els nostres escrúpuls sobre la matèria combustible i, ara perquè ens semblava secallosa, agafàvem una mata sencera mig tendra, ara, perque tenia el tronc fustós, n'arrabassàvem una altra de tota verda.

En Vadô Set-trossos, encamellat al batiol, remenava en l'aire el mocador de butxaca, i de tant en tant llançava un espinguet que espantava les gavines, fent-los apressar el vol. Quan tots els sardinalers hagueren passat, la calma era completa. El mar era un mirall de lluna tèrbola, en el qual les nostres veles estenien llargues taques blanques i tremoloses. I ¡quina quietud, a l'entorn!

Tal vegada s'asseia al meu costat i, quieta quieta, amb els ulls baixos i les manetes amagades sota el davantal, resava parenostres i més parenostres perquè Déu me concedís bona pesca. La platja era el lloc de les nostres preferències.