United States or New Caledonia ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'agraciada era una noia d'aquelles que ja han festejat i que una certa malenconia i una dolorosa desil·lusió condueixen en fer un casament per interés.

Aixi és que, mig alegrant-se de l'ocasió que se li presentava per a sortir de dubtes, el seguí amb pas ferm, entrant a l'estudi quan ja aquell s'asseia a la poltrona i començava a regirar llibres i tinters, tot carraspejant, sonant-se i pipant el cigarro, tal com un home que vol donar més gravetat a una sentada que no sap per on començar-la. Per fi, asseguda la noia al seu costat, començà: -Poc més d'un any fa, filla meva, que en aquest mateix lloc vàrem parlar d'un assumpte que va portar-me un gros enfado... enfado que dugué molta cua, perquè ajud

Els ànecs el mossegaven, les gallines el picaven, i la noia que els nodria li dava puntades de peu Ell que ? que va fugar-se i va volar de damunt el clos, i els ocellets fugiren esglaiats pels aires.

-Això és molt bo!... Si ho me'n vaig al quint pis... -Tanoca! Allí que ningú et veu. -Noia!... jo em trec els guants per aplaudir -Pobre de tu!... Torna dem

-Jo no hi estic pas, per aquest pudai de coses que no treuen a res- anava dient aquest, tot rodant el cap i amb el nas arrufat. ¿Què a vostè la noia li escau i la vol? De llei és que la demani ben demanada, que el demanar és cortesia.

-Ves! digué la Ventureta furiosa, bracejant com un molí, -que és una estafada que no perdó de Déu això de fer anar una noia que, mal m'est

-Canta, noia, canta! ¡pots ben cantar la cançó de la fam! ¡Que canti la jova de can Bou que ha dut el pa a ca seua est

-Que tens ses mans de senyora? para ment que sa corda te faria muletes! La Monja va atansar-s'hi i va dir-li amorosament: -Vina amb nosatros, avui hi ha almoina a sa missa, vina que prou se't veu que portes gana en viver! La noia inconeguda no tenia esma de moure's. La debilesa l'atuïa, i fent un gran esforç va alçar-se mentres sa faç es contreia adolorida per a canviar de positura.

Tenia una filla quatre anys més gran que jo, la Jacobè, a qui el seu pare havia tret aquest nom estrany per no haver sabut mai girar la llengua a pronunciar el de Jacobeta . ¡Pobra noia! Se pot ben dir que ella fou qui em va desmamar.

Una vegada va escaure's de navegar jo uns instants amb una noia: en terra tenia un gènit encisador, i a sobre l'aigua feia fredat escoltar-la: -Així el dimoni se l'emportés! cridava quan un dissortat remer se'ns posava al mig del pas. -No podria mirar on va, aquest imbècil? O : -Quina poca solta d'aparell! ¡Quina cosa més ridícula! quan la vela no s'enrotllava com calia.