United States or Christmas Island ? Vote for the TOP Country of the Week !


El que ens preocupava, a Harris i a mi, era la mitja dotzena de xops. -Hauriem de pendre mides per aturar-ho- digué Harris seriosament. -És cosa hereditària, segons ell mateix va indicar-me. Sembla que a la seva família tothom ha patit de set.

Exploràrem els cistells i aplegàrem tots els desperdicis possibles i imaginables, donant a George mig pastís de porc, una mica de llard i mitja capsa de conserva de salmó, i ho fic

-Hi havia mitja dotzena de persones a peu dret, allà. Jo reconec que no estic acostumat a estar-hi. El tramvia començ

La naturalesa és el millor mestre, i als gossets sembla que els va aquesta mena d'estimulants. En el que jo penso és en la bicicleta. I ell digué amb animosa disposició: -, col·loquem, doncs, totes les que puguem retrobar i confiem en la Providència. En retrobàrem onze. En fixàrem cinc a un costat i sis a l'altre, i mitja hora després la roda era al seu lloc de bell nou.

Quan, cap a mitja tarda, el pare d'ella l'acompany

Aquí hi ha un potet de pomada que ni menos ha servit; tot just es repara, i val set pessetes i mitja. Li dic que no he deixat res per a provar. -Res! Es valen de l'ocasió. ¡A on s'és vist fer pagar set pessetes i mitja d'un pot tan petit! Jo no com el Govern tolera aquestes coses! ¡Desgraciat del que ha de raure amb aquesta gent!

Pugeu a la casa del que es va morint, i des de mitja escala ja us penetra de tristura l'olor de l'èter. Trobeu la porta oberta, el recibidor erm i desolat, i amb fondo recolliment entreu a la sala. Sobre el vetlladoret i la calaixera hi ha ampolles i gots tapats amb paper, un d'ells amb una cullereta a sobre.

El que és a repetir-les una dotzena de vegades, no s'hi miraven gens. I el més infame era que, havent perdut la memòria, ja no adoptaven, a partir de la segona vegada, un aire d'intel·ligència, de mitja disculpa, sinó que mostraven el posat irritant i fatuïssim, cada vegada, de la persona que us fa una sorpresa que us espaterrarà.

Home de mitja edat, magristó, més baix que alt, cara afaitada com a bon muntanyenc, més per costum que per la nosa que podien fer-li quatre pelots, escanyolits i mal nascuts, entremig de les arrugues del cuiro ressec que li feia de cara.

Mitja nit. En Llucià, del llit estant, sent les campanades d'incomptables rellotges. De primer les de santa Anna, la seva parròquia. Encara no han acabat les de santa Anna, comencen les de la Seu, i les de santa Maria del Pi, i les de sant Francesc... i d'altres que ningú pot esbrinar de quin indret arriben. Uns instants tota l'atmosfera vibra metàl·licament.