United States or Canada ? Vote for the TOP Country of the Week !
Jo li vaig respondre bastant bé. -Per Déu! va dir; -Knapwurst, en saps més que jo; vui fer-te el meu arxiver... I em va dar la clau dels arxius. D'aleshores ençà, d'això fa trentacinc anys, tot ho he llegit, tot ho he fullejat.
Escrites aqueixes ratlles, torno a agafar la ploma per a dir-te que s'acaba de declarar el còlera en el poble. No hi ha apotecari, i l'únic metge viu dues hores lluny. Vaig a fer un farcell i fujo a un altre poble: encara no sé a on. Ja t'escriuré el meu paradero. No tinc més que un xic d'or i ningú me'l vol canviar. Dispensa la brevetat. Adiós.
Era una feina més llarga del que havia pensat, però a la fi vaig sortir-ne, i, seient a sobre el meu bagul, vaig lligar els cordills. -Que no hi fiqueu les sabates? em pregunt
Manta vegada vaig reparar que em llançava una ràpida llambregada per assegurar-se que jo estava en guàrdia. Alçada la llosa, va posar-se a cavar amb la rapidesa d'un gos gratant la terra. La suor li rajava esquena avall. Una vegada va aturar-se, tot dient: -Aquest soterrani és meu. No vull anar més enllà. Cal que te'n vagis.
Van encendre el quinquer, i dues o tres hores després vaig despertar-me com si fos d'un sòn. Fox, el taberner, era al davant meu i em deia: -És a tres kreutzer la nit: podeu pujar. Vaig seguir una candela que em conduí a les golfes. Allí hi havia una màrfega a terra, i al damunt, la biga mestra acabatall de la teulada.
Igual com havia vist Fridolina, fresca, somrient, amb sos bells cabells d'un ros cendrós, caient en llargues trenes damunt el seu coll blanc com la neu, el cos graciós, les mans una mica grasses i rodanxones la veu amorosa: igual com l'havia vista en el meu somni, tot just de vint anys, i ja sospirant, com totes les noies, per l'hora sortosa del casament; així vaig tornar-la a veure aleshores.
-Bah! bah! bah! féu Kobus. -Quan d'aquí a sis mesos et faci portar plats de truites amb botelles de forstheimer , per la festa de Simres-Thora , ja veurem, ja veurem si me'n faràs retret, del meu dipòsit. David somrigué. -El Senyor- digué: -ha fet totes les coses ben fetes: als uns dóna la prudència, als altres la sobrietat. -Amén! exclam
Vaig pujar a les palpentes, tot dient: -Déu meu!... Déu meu!... Si no vols que s'escaiguin aquí les meves acaballes, si vols complir envers un pobre diable com jo la quarta part de les teves promeses divinals, vina a dar-me ajut! Tammateix, però, l'aigua clapotejava; el fullam, a l'altra banda del talús, tremolava de mala manera; i el ventet xiulava més i més a mesura que jo pujava.
I, amb aquesta protecció, ¿què cosa hi ha que no puguin esperar? Però aleshores aquests pensaments n'eren lluny, del meu cor. L'endemà, havent-me despertat cap a les set, vaig sentir el fullam com tremolava a la part de fora.
Al dirvos que ma riquesa y no res era tot hu, havia de dirvos que era menys que res, ja que pera procurarme medis, m'he convertit en deudor d'un amic meu y an ell l'he fet deudor de son pitjor enemic. El paper d'aquesta lletra, senyora, es com el cos del meu amic: cada paraula es una ferida oberta per aon s'escola la vida. Però es ben veritat, Solanio? Han fallat totes ses empreses?
Paraula Del Dia
Altres Mirant