United States or American Samoa ? Vote for the TOP Country of the Week !


Una abella va posar-s'hi i no's van cloure. Mentres tant una gavina volava pels aires movent les ales amb lentitud, dos bastiments llunyans avançaven en la ratlla de l'horitzó, tot terra a terra, damunt les ones: bronzejades per la lluna naixent, passava el gussi d'un nanser, el carro del terrass

Així somiejava, decantat damunt el mur, tot admirant el silenci del poble, dels estels, de la lluna i de les ruïnes, i portant el dol del meu tresor, que no podia haver.

Cap a la matinada, la lluna queia... Encara son resplandor omplia d'ample a ample la planura, però es sentia com s'anava fonent... fonent, poquet a poc... Després, una llenca d'ombra s'estengué plana enllà... plana enllà... Hi hagué un moment en que el pla qued

Hi havia núvols feixucs en el cel, i la Lluna no comparegué. Jo m'estava doblement solitari en una cambreta, guaitant en l'aire, cel endins, on la Lluna hauria hagut d'ésser. Mos pensaments vagarejaren envers la bona amiga que m'havia dit històries cada vespre i m'havia mostrat imatges. Quína cosa hi havia que ella no l'hagués presenciada? Ella naveg

Un pintor de grans facultats, un poeta o un músic, potser n'haurien tret més profit: això que jo ara dono aquí són només que esbossos a corre-cuita, amb pensaments meus que de vegades s'hi emboliquen; perquè la Lluna no venia pas cada nit: vespres hi havia que els núvols l'amagaven.

«Jo sotjava per entremig de les finestres d'un despatx de director», digué la Lluna. «Era en algun indret d'Alemanya. Estava ben proveït: hi havia molts de llibres i un perfecte caos de papers. Mant jove era present, i el director s'estava arran del seu pupitre. Dos llibrets, tots dos de joves autors, havien d'ésser judicats. -Aquest me l'han enviat- digué. -No l'he llegit encara, però est

¡I què fàcilment comprensibles se'm fan totes aquestes coses explicades amb pedagògica fredor, dins l'esquifida sala d'una escola primària, en front d'un grotesc aparell geogràfic on el sol, la lluna i el planeta s'aguanten a l'extrem d'unes varetes de llautó!

«Ahir», digué la Lluna, «vaig mirar cap avall, vers la vida de París, i mon esguard penetr

A l'horitzó marí, el tornassol crepuscular, esmortint-se, moradejava. La lluna hi pintava el seu front calb i vermellós, caparrejant per damunt de la calitja.

I en tant, suspesa a plom sobre la soledat, la lluna caminava a flor de cel... la lluna caminava amunt... amunt, en colossal arrencada...