United States or Indonesia ? Vote for the TOP Country of the Week !
No tindràs més remei que pendre una altra minyona, que t'entabanarà, que et robarà, Kobus, mentre tu et passaràs l'estona sospirant a la cadira de braços, amb el poagre al peu.
Aquesta reflexió va posar-lo de mal humor; i alguns moments després, havent deixat caure Kobus dues gotes de cera damunt les seves mans mentre ell estava acotat, sa còlera esclatà: -Senyor Kobus- digué alçant-se: -em penso que us torneu foll! Aleshores que cantàveu el Miserere, no us en volia dir res, encara que allò fos una ofensa contra la nostra santa religió, i sobretot tractant-se d'un vell do la meva edat: teníeu eI posat d'obrir-me, en certa manera, les portes dc la tomba, i és cosa abominable, considerant que no us havia fet cap mal. A més a més, la vellesa no és un crim: tothom desitja arribar a vell. Vós hi arribareu, potser, senyor Kobus, i aleshores compendreu la vostra indignitat. I ara em feu caure cera a la m
-Que aquest kirschenwasser em sigui metzina- deia el vell rabí, molt despitat -si torno cap vegada més a casa teva! La teva manera de riure és tan bajana, tan bajana, que em fa fàstic, vòmit i pudor! I, amb el cap estirat, baixava l'escala tot cridant: -És la darrera vegada, Kobus! la darrera vegada! -Uix! deia Fritz, decantat sobre la barana i amb galtes dilatades de plaer: -dem
Kobus, en pujar la costa de davant, lluc
-Sí, fins i tot massa gran- digué l'anabaptista. -Si no tinguéssim la sort de tenir pardals, pinsans, orenetes, i altres ocells decents, com les caderneres i les curruques, per a exterminar totes aquestes bestioles, estaríem perduts, senyor Kobus: els pregadéus de rostoll, les erugues i les llagostes se'ns ho menjarien tot! Per ventura Nostre Senyor ens dóna ajut.
Del gran Frederic Schoultz, no diré; però de vós... -Ah, ah, ah! interrompé Kobus. -S'ha burlat de Schoultz! El troba una mica gamarús: veritat? -Oh! oh! no és això!... No puc recordar-me'n... compreneu?... -Est
Aleshores Fritz exclamà: -I ara, Loerich! no em reconeixeu? I el vell va posar-se a mirar-lo, tot sorprès. -Ah, benvolgut senyor Kobus! digué al cap d'un instant: -com us assembleu al vostre pare! Perdoneu-me, us hauria hagut de reconèixer.
Mentrestant, Iòsef havia girat el cap, i reconeixent de lluny Kobus, estenia els braços en creu, l'arquet en una m
Kobus, has heretat l'esperit del teu pare: era un vell atarantat, que es pensava conèixer el Talmud i els Profetes millor que jo, i que es burlava de les coses santes com un veritable pagà! Si no hagués estat l'home millor del món, i no hagués dat, del tribunal estant, sentències tan belles com les de Salomó, hauria merescut la forca! Tu te li assembles: ets un epicuri.
-Ah! el que és ara me'n vaig! Això ja és màssa! Katel sortí, i Kobus, agafant el vell rabí per la mànega, va afegir-hi: -Vejam! Que diable! Seu. En tinc una veritable recança. -Recança de què? -Que no puguis buidar un vas de vi amb mi i tastar aquests bunyols: són una cosa de no dir. David s'assegué: ara li tocava el torn de riure.
Paraula Del Dia
Altres Mirant