United States or Anguilla ? Vote for the TOP Country of the Week !


Em fa suar, sense repòs: així és que de vegades he d'amagar-me. -És la mateixa història dels que em volten. Em penso que est

Fiquen els pastissos a baix i els utensilis pesants a sobre, amb la qual situació els primers resten fets una coca. La sal vessa per tot arreu; quant a la mantega... ¡mai de la vida no he vist dos homes traient més partit de dues pessetes de mantega!

Però, abandonem tals consideracions i anem al gra. Vull dir: no oblidem el meu amic Víctor Buxareu. Aquest apreciable subjecte el vaig conèixer, com ja he dit, en el poblet muntanyenc; i ara diré que en qualitat d'ocell de pas. Efectivament, la família Buxareu va venir un any, i després no ha tornat: sigui perquè es van ensopir molt, sigui perquè no els varen provar les aigües.

Durant la primera setmana de la meva estada a Alemanya, em desvetllaven sovint els gats. Una nit em feren tornar boig. Suposo que no vaig fer cap blanc: mai no he conegut cap home que encertés un gat, àdhuc veient-lo, a no ésser, potser, per atzar.

-Quina remor! deu ésser el porc senglar- va fer una veu que eixia del pròxim caminoi. En Ció va ajupir-se aclaparat de vergonya. -Si el veien allí, quina riota farien altre cop! i romangué quiet sota les mates, sentint la vèrbola dels que tornaven de la font. -Vatua en Ció! He tingut una bona por que es ferís! -Que vermell s'ha tornat! deia una dona vella, ventruda, camatorta i escaixalada.

En quant a , missenyor, no m'animava pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, més, havent trobat a Solanio pel camí, de tal manera m'ha pregat que l'acompanyés, que no m'hi he sabut negar. SOLANIO Es ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyor Antoni s'encomana a vós. BASSANIO Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com est

Aviat no tindré altre remei que eixamplar la casa. He de dir que cuido amorosament el meu treball. Ara mateix, a casa meva, tinc assumptes que em foren encarregats fa qui sap els anys. Doncs : no hi trobaríeu ni el senyal d'un sol dit. Els tinc en molt alta consideració: alguna vegada trec els papers, per a espolsar-los. No es trobaria cap home que els conservi més .

Es tracta d'una dama que s'ha ofert a si mateixa una tomba humorística, i aquesta tomba jo la vull veure. Vaig fer-li moltes objeccions. Jo no del cert si particularment sóc home de mala fatxa, peró mai no he tingut aquest gust d'anar a sospirar sobre les tombes.

Jo ja he acabat la feina, perquè us repeteixo que, en les vostres coses, quants menos forasters hi voldreu millor.

Es a vós, Antoni, a qui més dec en diners y en afecte; y en virtut de la vostra afecció me decideixo a comunicarvos els plans y projectes que he fet pera lliurarme dels meus deutes.