United States or Malta ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No: no les puc veure ni en pintura! -, jo igual, quan són vives. Però vull dir les mortes, que són bones per a fer-hi torterols amb un cordill al voltant del cap. -No, les rates no em corprenen, tanmateix. El que m'agrada és goma de mastegar! -Oh! Ja ho crec! Voldria tenir-ne, ara! -? Jo en tinc una mica. Us la deixaré mastegar una estona, però me l'heu de tornar.

ANTONI que Vostra Mercè ha fet molts esforços pera apaibagar la seva dura persecució, més com no minva el séu rigor y com no hi ha medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva ànima. EL DUX Que'l juheu se presenti davant del tribunal!

M'he bastit cases, m'he plantat jardins i vinyes, m'he obert dipòsits i hi he sembrat peixos delitosos; he amuntegat riqueses; m'he engrandit; i ara, considerades totes aquestes coses, vet aquí que tot era vanitat. Ja que avui em passa la mateixa cosa que passa al foll, perquè he estat tant assenyat? Aquesta petita Súzel m'enutja una cosa de no dir, i tanmateix la meva ànima es complau en ella!

Els meus nois no trigaran a ser-hi. El meu desig fóra que tinguéssim una mena de descripció de aquests brètols; això seria un gran ajut, Però no poguéreu veure en la fosca, quín posat tenien, em penso: oi, minyó! -Oh! ! Vaig veure'ls a baix, al poblet, i els vaig seguir. -Esplèndid! Descriviu-los, descriviu-los, minyó!

I com més m'hi acostava, a la vila, com més aprop veia brillar aquelles tires de llumets de les fàbriques que la voltaven, més la sentia aquella boira d'hivern que eternament em voltava... portant encara en les meves orelles les harmonies del gran aire, pensava en la penombra del quartet... en l'angúnia de sa tristesa... I de sobte, la carretera s'esborr

-Se'n penedirà- digué ella -qui em posi les mans damunt. Els convidats la tractaren de grollera i esquerpa. Però Cirus, encantat, va riure, i digué al qui li havia dut aquelles dones: -Ja veus que de totes les que m'has dut, aquesta és l'única lliure i no corrompuda.

-No ho dieu al vostre pare tot això... no em passar

De sobte experimento una extremitud immotivada, i la imatge de la Jacobè es presenta ràpidament a la meva pensa. Els batecs del meu cor m'assorollen tot. Em giro, i... allí est

-Això mateix vaig dir-li jo. Però ell em va fer aquest argument: «-Tu saps tan com jo que no podem llançar-nos a sortir en cotxe cada diumenge, ni anar als teatres cada dos dies, ni berenar totes les tardes al Royal, com feu vosaltres. Tampoc estem en condicions de fer-nos un trousseau que ens permeti canviar de vestit com uns transformistes...»

En mig d'ella digué la tia Polly: -, no diré que no fos una bella facècia, Tom, d'anguniar a tothom gairebé una setmana mentre vosaltres us divertíeu; però és llàstima que fóssiu tan dur de cor que em féssiu patir a mi d'aquesta manera.