United States or Trinidad and Tobago ? Vote for the TOP Country of the Week !


Això he dit jo: i per això Dexip m'ha agafat i se m'enduia a fi que ningú enraonés, i que, ell, amb això de la presa, pogués quedar-se'n ell una part i deixar la resta als apresadors contràriament al decret. Lavors Cleandre: -Ja que tu ets l'home en qüestió -diu- roman, per deliberar sobre tu.

El cunyat de Paulina ja en començava a estar tip, i li gastava bromes referents a les seves prèdiques, la contradeia, i procurava fer-la botar, com es diu vulgarment. Aleshores es tornava roja, i suava i cridava que era un gust.

Tan aviat diu una cosa atinada i graciosa, com es despenja amb una lletania de consideracions enfavades i ridícoles. Tan aviat fa un gest de flexible llibertat, com s'encongeix en una hipòcrita virtut de col·legiala. Al punt de la nostra coneixença acabava de complir divuit anys.

-No, jo no! diu el nebot, que és a qui s'ha dirigit. -La senyora. -Ai, no, no!... fóra capaç d'embruixar-me- respon la veïna fent la brometa. -Ba, dona!... doncs vostè, senyor Mariano! afegeix el senyor Vintró. -Pensi-se-la vostè, home, que ho far

-Tampoc- respon -però jo, tot i ser lliure, duia un matxo per encàrrec dels companys de tenda. Llavors Xenofont el reconeix, i pregunta: ¿Per ventura ets tu un que transportava un malalt? -, per Zeus! fa. -Perquè tu m'hi vas obligar esbarriant els bagatges dels meus companys de tenda. -Però aquest esbarriament- diu Xenofont -vet aquí com va ser.

Tothom viu amoïnat, i solament els porcs s'engreixen, i això no sols ens obliga a estar magres per a no semblar-nos a tan asquerós animal, sinó que ademés ens entristeix, recordant-nos que aquest any ningú disfruta d'aquelles sensacions que proporciona la pròxima esperança de matar porc. Molts se'n salvaran aquest hivern, desmentint l'adagi que diu «Quan fan goig, es moren

George diu que cerquen un grif i són bastants els que s'ho pensen. Realment en un o dos casos que he topat, diria que han assolit l'èxit en això. Però estic abocat a creure que eren simples casualitats. L'alemany és home pràctic, i no encerto jo l'objecte que pugui tenir un grif. Si el que es vol és una cosa ben estranya, ¿no , per ventura el dachshund ? ¿Per què demanar més?

-De qualsevol cosa en dieu treball- diu, entre dos sospirs de satisfacció, als dos novicis que suen com uns carreters i lluiten a mort contra el corrent ja fa una hora. -Mireu: Jim Biffies, Jaume i jo vam fer el passatge de Marlow a Goring, la darrera temporada, en una sola tarda, ¡sense aturar-nos un minut! Us en recordeu, vós, Jaume?

-És ben estrany- diu, tot desencaixant els seus rems dels vostres, la vigèsima vegada, en cinc minuts. -Quan sóc tot sol, vaig d'allò més !

Comença les muntanyes amb els suros, gavelles i paper d'estraça mullat, que guarda d'un any per altre i estén una capa d'arena fina, i quan lo principal fet, com diu a aquestes operacions, comença la colocació de les cases, arbres de molsa, pinetell, mata, savina, boix i romanins, que ell mateix ha tingut bon cuidado de triar en les fires precursores a Nadal; combina els camps de veces i mill, que amb temps havia sembrat, a on pasturen cabres i tocinos més petits que les plates; i, per fi, arriba el gran dia en què convida els seus amics per ensenyar-los, per vuitena vegada, el pessebre que vénen veient vuit anys fa.