United States or Finland ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ara no es pensin que avui és el primer dia que me n'adono de la misèria i fragilitat humanes, sinó que ve recordar-se'n en l'ocasió present. L'home és esclau de ses idees i ses idees són esclaves dels fets o successos. No si m'explico. Ja veuran, deixin-me dir i m'entendran tot seguit. Endemés vostès per no entendre les coses! De què parlem tres mesos ha? Del còlera.

-, ella és tota nyeu-nyeu; pero si la sentia a casa... Com del nostre rebost se sent tot el que s'enraona a l'altre pis, l'altre dia vaig sentir que baladrejava i la veritat, vaig pensar, veiam de què se les heuen: em vaig posar a escoltar, i ¡Reina del cel, quina boca! Què es pensa! el mateix que un carreter fins alls i froscas! -Jesús, Maria, Josep! ¿I que era amb ell la palestra?

S'aixeca amb la cara embotornada, se grata tot l'enorme cos, i dóna quatre passos a les palpentes. La seva muller està, com tots els diumenges, a la galeria, llegint un ventall que sap de memòria i notant a les veïnes. Ja ha passat el dia!

El barquer rebé sos dotze pfennings, i hom partí cap a l'antic castell. A mesura que s'aixecava el dia, la ruïna immensa es destriava de l'ombra, i sos mil detalls pintorescos s'acusaven amb una estranya netedat.

En tant, a la placeta, fermada a l'acàcia, l'euga de Torre-guillera remugava son tou de palla, tot esquivant-se les mosques amb son aire indiferent... Aquell dia, en Pere i l'Antonet, a cavall de l'egua, varen sortir de Vilavella a sol ben post. Bon tros abans d'arribar a Sant Antoni de la Vall, era ja nit tancada. -Que far

Un altre dia la Isabel gos

Brilla un ministre igual que un rei, avans que'l rei se deixa veure, y aleshores tot son prestigi se fon com un xaragall dels camps en l'immensitat dels mars... Una musica! Escolta! NERISSA. Es la vostra, senyora, la de la casa. PORCIA. Ara ho veig, sols en son lloc les coses son perfectes; me sembla molt més harmoniosa que de dia. NERISSA. Es el silenci, qui li dóna aqueix encís, senyora.

Els remors del vent i les cantúries del bosc hi entraven barrejant-se amb la fressa de l'olla que bullia i el potejar del bestiar. I el neguit rosegava nit i dia.

I, d'altra part, sembla tan aconhortadora, tan intensa, la nit! Amb la seva augusta presència les nostres petites tristors són esvaïdes. El dia ha estat ple d'inquietuds i de dolors; els nostres cors, s'han nodrit de roïns i amargs pensaments; el món ens ha semblat dur i viciós.

Immòbil com una estàtua, amb la pensa xuclada per un pensament i el cos cargolat per la gebror de la nit, sembla l'imatge vivent d'un dolor constant, d'aquells dolors que nit i dia cauen damunt l'ànima com cau el degotall eternal en la ubagor de la bauma misteriosa.