United States or São Tomé and Príncipe ? Vote for the TOP Country of the Week !
La penya submarina estava materialment coberta de soïssos, aplegats estretament, eneriçats de pues, oferint en petit l'aspecte que presentaria, agombolat en el fons d'una vall, un negre exèrcit armat de piques.
Tot això vaig veure-ho d'una llambregada; però el que més em va colpir, van ser els personatges.
Una perfecta ignorància d'una llengua és respectable; però decantant als periodistes grotescos i a les dones novel·listes, per als quals esdevé cosa de necessitat, aquest barrejat pintoresc que en diem francès i del qual estem tan orgullosos, només serveix per a posar-nos en ridícul. A l'escola alemanya el mètode és una mica diferent.
I, com més avançava cap al sacerdot, més creixia l'encís que l'atreia i més de pressa es movien els seus peus. Tant, que les darreres passes que l'en separaven va fer-les d'una correguda. -Vina, manyac, vina- va dir, aleshores, el capellà.
-Déu vos gord que us arreplegués! va exclamar un mariner. -No és cosa de joguina, no. Jo no em voldria veure sota es seu embut, ni enc que em trobés dintre una fragata de tres arbres. Xucla i roda d'una manera!... -Això deu poar aigua des mar per després fer ses pluges: oi, senyor? me pregunt
La llum de les tres espitlleres, trencant-se a la llata, feia resplendir el fons de les botelles d'una manera agradívola i pintoresca. Kobus entrà.
És un fet provat que la noia alemanya pot enamorar-se d'una cara tallada, a ganivetades, que dóna la sensació d'haver estat feta amb materials desiguals que mai no es podran ajustar: el que no pot compendre's és que trobi atracció en una pell inflada i coberta de corfes de mal, i en una corba de la felicitat tan sortint que amenaça desnivellar tota l'estructura.
Era per la pidèmia , encara que ella va morir d'una caiguda! que bé se'n va parlar prou per tot el carrer de Sant Pere! -doncs quan va morir aquella senyora, Déu la tingui al cel, van trobar sis dotzenes de coixineres amb unes puntes de pam sense estrenar, i dues dotzenes de llençols encara amb l'empesa. Ca! Si li dic jo que era una casa que, vamos, se'n feia cabal!
-Qui hi ha? La veu que respongué darrera la porta hauria esglaiat el més coratjós. Era la veu d'en Quimet, rogallosa velada, tranquila, ferma talment com la d'una ànima que ve a reclamar un deute. Alhora es percebien uns esbufecs satànics.
En sortint de la casa on posava, veig una gran plaça, hi entro, i a les poques passes em trobo a la presència d'una magnífica catedral. Era un airós bastiment del segle XIVè, tot ell flanquejat d'arcbotants que semblava que s'esforcessin en fer esqueneta per a aguantar la verticalitat miraculosa de l'afiligranada construcció.
Paraula Del Dia
Altres Mirant