United States or Ireland ? Vote for the TOP Country of the Week !
De l'altre cantó de la cambra s'oïren uns sospirs i uns bufecs, i ja n'hi va haver una altra de posseïda. Era una noia vinguda de la Barceloneta, molt blanca i rossa, amb la cara enfarinada i sense gens d'expressió. Duia un collaret de perles falses, i la pobreta feia un posat de passar molta gana. Es sentí trasbalsada per una ànima deshonesta, una mena de cortesana del carrer de Trentaclaus que deia veritables inconveniències. Cost
Aquella nit el professor rebé una gran decepció: el seu company no li podia aclarir l'estat de la seva ànima. No, no: de cap manera. Havia patit terriblement: aquell espectacle del carrer de Mendizàbal l'esborronava com l'escena del cafè concert. Mal per mal, preferia la conversa del seu cosí jesuïta o els panorames optimistes de la tia Paulina.
Sols amb frases incoherents i desordenades puc donar idea dels meus records d'aquell itinerari. Quan la nostra cansada processó, cascadejant per la timbosa escala del carrer de les Dones, assolí la placeta de Correus, vaig reparar que altres processons, no menys tristes i macilentes, venien del carrer de Ciutadans i dels quatre cantons del de la Cort Reial.
No transitava ningú. El carrer se badava a la soletat, desert, mut amb un callament de sepulcre, les portes tancades, les finestres sense llum.
Però, tractant-se d'un carrer, ha d'escollir, per deixar-s'hi caure, els carrers apartats. L'estudiant alemany, assabentat de la facilitat de l'oblit, treu totes les forces que li resten per passar la cantonada fins als llocs on pot caure despreocupadament. En certs barris pot jugar amb els timbres de les cases.
Des del balcó de la meva cambra, obert sobre la plaça del Vi, s'atalaiava un bon tros del carrer de Ciutadans, tota la plaça, la pujada del Pont de Pedra, el pont mateix i, enll
Nascut en un dels carrerons més estrets i foscos de la ciutat vella, allí s'havia criat, desnarit i pàl·lid com l'herba migrada que treia els brins per entre les llombardes del carrer. ¡I això que en Perdis eternament sospirava pels grans espais, pels horitzons infinits, per les muntanyes altívoles!
No parli més. Ai, fill del meu cor! Ai, murris!... Miri que això clama al cel. Això no ha d'acabar així. Anem, anem: correm-hi tots... I en vol, de gent, cap a ca la ciutat? Pel carrer la gent: -A on aneu? Què hi ha? -A ca la ciutat... Han mort un noi de cinc anys, filla; guapo, ros... Aquests brètols del vi... Aquests del portal! Mala fi facen! -Un noi, han mort? -Sí, de cinc anys. Àngel de Déu!
A fora, el temps era superb; el carrer Major zumzejava al lluny amb tot de cants joiosos i d'accents més alts de trompetes de fusta i de riallades; la gent mudada, amb el capell guarnit de flors i les còfies que enlluernaven de tantes cintes, pujaven de bracet cap a la plaça dels Dos Bocs.
¡Que poques en veuran de pomes, de peres, de sindries llançades pel carrer! i en canvi, ¡que en veuran de melons! mostra eloqüent dels nombrosos xascos que se n'emporten els que anaren a comprar-los. Vostès mirin-se bé els aficionats a l'acte de menjar meló.
Paraula Del Dia
Altres Mirant