United States or Maldives ? Vote for the TOP Country of the Week !


Article quart . -El preu del lloguer és de 22 duros cada mes, pagats per anyades avançades; i, en cas que a l'amo li apugin la contribució, deur

Son esperit no era dins el celler; i Schweyer, naturalment discret, no volgué interrompre les seves reflexions. Les coses continuaren així per espai de tres o quatre dies. Cada vespre Fritz anava, com de costum, a fer unes partides de youker al Gran Cérvol, i sos companyons reparaven igualment que tenia preocupació d'altres coses: s'oblidava de jugar quan li tocava. -Apa, Kobus, apa!

Adés impulsava cap endavant, adés cap enrera, i sovint voltava entorn de la perxa. Ell semblava més aviat sorprès, que no indignat, a cada resultat assolit per aquelles maniobres. No trig

He anat a tirar l'art que és una manera de professió dels desvalguts, dels vençuts de la vida, és un enfilall d'humanitat abatuda... Cada home, com un catúfol, puja carregat i baixa buit... Quina llàstima fem! És la cordada d'esclaus de la misèria, empresonats de bell nou cada matinada.

De bon matí la Clàudia va posar l'ensí, el jou i els crepistells als bous i un cop els tingué un a cada cantó del tirant, va agafar l'agullada, va deixar-la damunt la carreta i crid

Tots pugen i baixen de pressa per la platja, estirant amb coratge la xarxa amb els estrops i fent crits per a atiar els companys mentres la mestra s'acosta a cada respir. -Aneu baixant l'art. -Vinga! Amunt minyons! -Vinga, vinga que ja eixuguem! La gola de l'art es clou. Tots estiren a la una i la borsa resta damunt l'arena.

Encara és fresc l'aire; encara bellugadisses i entremaliades de mena, revolotegen les papallones blanques i se sostenen en el tènue borrissol de les fulles més tendres: la boira del riu tot just comença a desvaneixe's; la rosada emperla el cim dels pins i l'envellutada molsa de la vall més fonda; i com un a certa edat ja sap que tot això succeeix cada dia del mateix modo, ronca tranquil i sense recel de que pugui trastornar-se l'ordre de la sàbia naturalesa.

Quan més capficat estava, meditant entorn d'aquests enlairats i dolços pensaments, vaig ésser retornat al món per la veu agra i vella que em cridava: -Molt , senyor, molt : ja va, ja. Ara mateix, senyor: no en passi ànsia! Em giro i el veig al mig del cementiri un bon home, calb, que, coixejant, venia cap a mi. Duia un gran manyoc de claus, que feia sorollar a cada pas.

Mentrestant cada qual ha anat quedant llest i el senyor Vintró desocupant a tothom del plat i la xicra escurada, que ja no els servia de res. -Ah!... diu el noi, que és més llarg que una forqueta i més pampana que en Calces . -Ara no es moguin, que aviat se'ls cridar

I passaven els dies, com passen les ombres dels núvols per damunt les congestes enlluernadores. I cada nit atribava, amb tot un naixement d'estrelles, un escampall de silenci i un esclat de misteris per En Joanín.