United States or Gabon ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Ah, ah, ah! tens unes idees ben salades, Katel- va fer; -però és igual, em sembla que no l'erres del tot. Ara ens caldrien mitjons. -Tingueu, aquí estan, senyor; mitjons de seda; mireu quina cosa tan flexible, tan amorosa; la mateixa senyora Kobus les va fer, amb agulles fines com a cabells: era un gran treball. Ara tot això és cosa d'ofici; quins mitjons es veuen!

DUC (a Viola) Ah, novell hipocrita! Que seras quan els anys t'hagin blanquejat la testa? Guàrdat, que si ta fellonia creix ab tu, ella t'envolcallar

-Marianna! què tens?... Ah! tu no podràs aguantar-ho, això! No en facis cas de mi: no lo que m'enraono. Te volia dir adéu... perquè un hom no sap lo que pot passar; però... res, he obert la resclosa... i all

-Ah! ets tu?... ets en Minguet?... , est

Més de cent persones els miraven de les portes estant i al llarg de les finestres, perquè els carruatges de posta no solen passar pel carrer de les Acàcies, sinó que segueixen la carretera; era quelcom de nou de veure'n un a la plaça. Ja us podeu pensar la satisfacció de Schoultz i de Hâan. -Ah! exclam

Ah! com el vaig escoltar!... Hauria sentit el vol d'una guinjola. «La una i tres cuartusTres quarts de dues. Estava salvat. Era precisament la meva hora. Me vaig posar les botes a sota l'aixella, vaig agafar la gàbia i el vesc i a poc a poc, a peu de mitja, vaig sortir de la meva cambra.

Jo suara no somniava ni remotament en l'amor; mes veure la lluna i recordar escenes tendres, de molt temps oblidades, ha sigut tot u. I ¡m'ha vingut un desig d'estimar i de ser estimat!... Ah!

Al cap d'un instant, ella afegí: -Ah! senyor, si salvéssiu el meu pare!... -Com he tingut l'honor de dirvos-ho, senyora, la crisi és acabada, Cal impedir-ne el retorn. -Espereu de conseguir-ho? -Amb l'ajut de Déu sens dubte, senyora; no és pas impossible. Ara hi reflexionaré.

Del gran Frederic Schoultz, no diré; però de vós... -Ah, ah, ah! interrompé Kobus. -S'ha burlat de Schoultz! El troba una mica gamarús: veritat? -Oh! oh! no és això!... No puc recordar-me'n... compreneu?... -Est

-Vaja, vaja: ha estat esplèndid- féu el senyor Furbach tornant a asseure's. ¿Em permeteu de passar un o dos dies al vostre hotel, per a rependre coneixença? -Ah, senyor! Sou a casa vostra! exclam