United States or Angola ? Vote for the TOP Country of the Week !


" IX.-Elogi de Cirus. " X.-Segona part de la batalla. CAP. I.-Deliberació dels grecs. Ambaixada de Falinos. " II.-Començament de la retirada. " III.-Treva amb el Rei i amb Tissafernes. " IV.-Marxa amb Arieu i Tissafernes. Neix la desconfiança. " V.-Traició de Tissafernes. " VI.-Semblança dels generals assassinats. CAP. I.-Descoratjament dels grecs. Discurs de Xenofont i elecció de nous generals.

-I nosaltres també hem de morir tots, digué Xenofont: ¿però això vol dir que ens hagin d'enterrar en vida?

Diuen que se'n penedeixen, i que els sembla que el millor és de navegar cap al Fasis, ja que hi ha bastiments, i ocupar el territori dels fasians: un nét d'Eetes s'esqueia llavors, a ser-ne rei. Xenofont respon, que no diria res d'aquestes coses a l'exèrcit. -Però vosaltres- afegeix -reuniu-lo, i digueu-les-hi, si voleu.

Sembla que Xenofont la public

Quan un soldat de l'exèrcit grec, Xenofont d'Atenes, en veure'l pica al seu encontre i li pregunta si cap ordre a donar. Cirus s'atura, i li mana de dir a tothom que els sacrificis han estat bons i les víctimes bones. Això dit, sent una remor que corre a través de les files, i pregunta quina remor és. Xenofont diu, que és el mot d'ordre que passa ja per segona vegada.

Xenofont, que ja havia begut una mica, s'aixeca, pren ardidament el corn, i diu : -Jo, oh Seutes, te'm dono a mi mateix, amb aquests companys meus, per ésser els teus amics fidels: i ni un de mala gana, sinó tots encara més desitjosos que jo de ser teus amics. I ara vet-els-aquí que no et demanen res més, només desitgen consagrar-se a passar fatigues i perills per tu. Amb ells, si els déus volen, recuperaràs l'ample país teu pairal, i n'hi afegiràs més, i conquistaràs molts de cavalls, i molts d'homes i dones belles; que no et caldr

Xenofont, veient llur poc seny, no ho treu a votació, però dóna entenent a les ciutats d'adobar els camins, dient-los que més aviat se'n veuran desempallegats, si els camins són practicables. Manlleven als trapezuntins un vaixell de cinquanta rems, del qual fan comandant Dexip, periec de Lacedemònia.

De manera que Xenofont es veu obligat a aixecar-se i a parlar així: -Jo, soldats, com veieu, ofereixo tants de sacrificis com puc, per vosaltres i per mi, a fi que les meves paraules, els meus pensaments i les meves accions s'escaiguin a ser les més belles i les més bones per a vosaltres, tant com per a mi.

Xenofont i els altres generals contenen els soldats i diuen a Cleandre que allò no és res, que el decret de l'exèrcit la culpa de tot. Però Cleandre, atiat per Dexip i picat ell mateix d'haver tingut por, respon que es far

Jo, que d'ell no sabia sinó que era un dels meus, vaig obligar-te a dur-lo amb tu, a fi que no es perdés: perquè, si no m'erro, els enemics ens anaven a l'encalç. L'home hi convé. -Doncs no- continua Xenofont -havent-te jo enviat endavant, arribo amb la reraguarda i t'atrapo cavant una fossa com per enterrar el meu home; jo m'aturo i t'ho aprovo.