United States or Jersey ? Vote for the TOP Country of the Week !


I dir això, ajupir-se, collir una pedra i etzibar-la dret al turó fou tot u. En Xaneta, que se li havia abalançat al braç per emparar- li l'acció, rest

En Xaneta se'ns arramb

Que te les creus tu, Xaneta, aqueixes corrandes? -Jo! -va respondre en Xaneta, vacil·lant. Ningú no hi ha estat per allí amunt. Diuen i dic, però qui vols que el remenu es mobiliari d'un pis tan alt, sinó Déu i ets àngels? Ara... del cert, del cert... crec que ningú no en sap res. -Se'n sap més que no et penses, Xaneta -va saltar en Lluís; i, girant-se cap a mi, em preguntà: -Que et sembla a tu?

Crec que en Xaneta no sospit

-Bateiada, bateiada del cel! -exclamava en Lluís. -Es dia d'entrada. Visca, visca! -exclamava en Xaneta. -Hem estat de sort.

-Doncs jo -va saltar en Xaneta -us en vull contar una, que em penso que no l'heu sentida mai; la de sa mare de Sant Pere. -Apa, doncs, siguem-hi! -vàrem fer en Lluís i jo, incorporant-nos.

-Fugim, fugim d'aquest fum -va cridar en Xaneta. I ja ho crec que en fugírem! Enc que no ens ho hagués avisat, ho hauríem fet per instint. I dolorits de ronyons i esborneiats cercàrem l'aire clar i ens ajaguérem de boca terrosa sobre un marge, que balconejava a la banda de tramuntana, d'on venia l'oratjol.

Mentrestant en Xaneta no parava de rebolcar-se nerviosament, ara d'un costat, ara de l'altre. A cada moment s'incorporava, treia el cap per sobre el marge i traüllava per entre les mates. Després, com si aquell tripijoc no bastés a la seva nerviositat, se pos

El meu cosí, en Lluís, segut en una de les samals de brisa, que hi solia haver davant de casa seva per aquelles saons, enraonava amb en Xaneta, un noi grassó i rabassut, galta-gros com un àngel barroc. No per què em va causar un sentiment de satisfacció el veure'ls amb els tapaboques entortolligats al coll i am les puntes dels nassirons vermelles com fruita, que comença a verolar.

-Tens raó, Xaneta; no hem de dir res -salt