United States or Turkey ? Vote for the TOP Country of the Week !


N'Auria Maresa va besar-li la fímbria del vestit. -, ... a ses vostres voluntats! Ats àngels no es refusa res... i vós ne sou un. Ens obligueu a pendre sa felicitat. Som vostros!... Som humils servents vostros! En Temme brand

-Vejam, David- reprengué, animant-se cada vegada més; -quan el gran Homer, el poeta dels poetes, ens mostra els herois de la Grècia que se'n van a cents en llurs nauetes per a recaptar una dona gentil que ha fugit de llur terra, travessen les mars i s'exterminen per espai de deu anys amb els de l'Asia per a tornar-la a haver, ¿et penses que ell ho hagi inventat, això? ¿Et penses que no era veritat el que deia? I si és el més gran dels poetes, ¿no l'és perquè ha celebrat la cosa més gran i més sublim que hi hagi sota el cel: l'amor? I si el cant de vostre rei Salomó és anomenat el Càntic dels Càntics, ¿no és també perquè canta l'amor, cosa més noble, més gran, més pregona que totes les altres en el cor de l'home? Quan diu en el Càntic dels Càntics: «Ma ben amada, ets bella com la volta dels estels, agradable com Jerusalem, temible com els exèrcits que avancen amb les banderes desplegades», ¿no vol dir que no hi ha cosa més bella, més invencible i més suau que l'amor? I tots els vostres Profetes ¿no han dit la mateixa cosa? I d'enç

Xenofont afegeix: ¿Voleu, Medòsades, ja que dieu que la gent del país on som són vostres sotmesos, fer-los votar la qüestió de saber si sou vosaltres o som nosaltres que hem de sortir del país?

El servidor de vostre servidor, és servidor vostre, madona. OLIVIA No hi penso en ell; y més me plauria que ell no pensés en res, que no que pensés en mi. VIOLA Doncs, jo, madona, vinc pera inclinar vostres pensaments en favor d'ell. OLIVIA Oh! perdoneume, jo us ho prego! Us he demanat que no men parlessiu més.

-Pasta de caramel, va dir-los el pastisser, -que és una cosa, com deuen saber Vostres Reverències, que els àngels hi canten.

Llavors un gran crit munta de l'exèrcit grec, que exhorta els seus, i un gran crit de les tropes de Tissafernes, que exhorten els llurs. Xenofont, galopant, al llarg, els anima des del cavall: -Soldats, penseu que ara lluiteu per reveure Grècia, els vostres infants, les vostres mullers: una mica més d'esforç, i fem la resta del camí sense combat.

¡, valga'm sa vara florida de Sant Josep! ¡És clar, que en deu tenir, de modos, un senyoràs tan gros! Però... anem, pubilla: si s'ha de filar tan prim, plego, perquè jo no hai estudiat es missals... i, sigu com vulgu, lo que anava a dir no era res dolent. Veureu: a mi em sembla... sense trencar es respecte a ses persones celestials... me sembla... anem a cercar... que Déu hi ha de tenir un mirament, amb una senyora de ses vostres circumstàncies; i que, veient que sou a bordo, se guardar

Vós sou el meu goig, la meva glòria, la meva ditxa suprema! -Doncs, aleshores obriu el cor a la llealtat, i pinteu en els vostres llibres la joia que m'omple l'ànima... -Adorada meva! -Estimat meu! I un bes d'amor, serè, castíssim, va cloure la conversa de l'amiga i de l'amic. En aquelles valls ombrívoles, perpètuament entelades per boires de misteri, cap cas tan estrany com el de l'Úrsula.

Feu força acopi de fe i energia per a sostenir-vos, perquè tot vos caldrà. Sovint els mateixos que voldreu salvar seran vostres inconscients enemics; potser dels vostres mateixos partiran les sagetes més cruelment enverinades.