United States or Benin ? Vote for the TOP Country of the Week !
Passats tres jorns, tornaren a muntar en la nau i seguiren llur viatge. I el sant pare digué a sos monjos: -Guardau que ningú de vosaltres no se'n porti res d'aquest castell. Ells a chor respongueren: -Déu no vulga que ningú de nosaltres se'n porti res d'aquest castell, cometent furt i deshonorant el nostre sant viatge. Encara el sant abad solemnement afegí: ¿Veieu aquest nostre germà, del qual ahir jo us parlava? Ell ha furtat una brida d'argent i en el si del diable l'ha amagada. El diable la hi don
Perquè és clar que essent els vostres amics i els nostres, procuraran donar-nos a vosaltres i a nosaltres els millors consells. Llavors els bàrbars tenen entre ells una llarga conferència, i es retiren sense respondre res. Amb aquesta metàfora Tissafernes insinua que, ajudant-lo els grecs, pretindria a la corona.
Un dia, després d'una discussió amb sos companys, resumí son criteri dient-los: -Vosaltres que doneu per morta la vella Catalunya, glorifiqueu-la amb solemnes funerals i brillants necrologies, desenterrant i publicant a la llum del sol les passades grandeses i les grans virtuts de la finada; alceu-li monuments, que així honren els bons fills a llurs passats difunts. Mes jo, que la tinc per viva encara, deixeu que li faci pítimes, tractant de tornar-li la salut. Jo comparo Catalunya a una bellíssima tassa d'argent enterrada en un femer. Est
-Ja ho pots ben dir, fill meu! va contestar una dona; -quina sort per ells!... -I per vosaltres! salt
Ara, a punta de dia, ens retrobem com cal, tots junts: Però vosaltres espereu-me aquí i descanseu; jo tornaré en haver reconegut el país.
Llavors entren albardans. El sol anava cap a la posta. Els grecs s'aixequen i diuen que és hora d'establir les guàrdies nocturnes i de donar el mot d'ordre. Preguen a Seutes d'ordenar que no entri de nit cap traci al campament grec: -Perquè els nostres enemics són tracis com vosaltres que sou amics nostres. Surten, i s'aixeca també Seutes, sense que tingui en res l'aire d'un embriac.
»Però suposem que us faci embarcar quan hi hagi bonança. ¿És que jo no navegaré en un sol vaixell, i vosaltres almenys en cent? ¿Com podria jo obligar-vos a navegar amb mi no volent, o conduir-vos amb engany?
Nosaltres, doncs- continua -farem un sacrifici; vosaltres, per la vostra banda, prepareu-vos a combatre com mai, perquè l'enemic s'ha refet de valent.
Mentrestant la barca és arrossegada al bell mig del corrent, on comença de donar voltes, abans d'heure'n vosaltres esment per a pendre un rem. Aleshores les noies s'aixequen sobtadament i semblen estranyades. -Oh, mireu la barca! diuen. -Mireu's-la. ¡al bell mig del corrent! Passat aquest incident, remolquen, com cal, durant una estona.
EL DUX Ab tota l'ànima. Que tres o quatre de vosaltres surtin y un acompanyament de gentilesa li improvisin! Tot esperant, el Tribunal escoltar
Paraula Del Dia
Altres Mirant