United States or South Korea ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Tom- digué: -la tieta us ha estat esperant tota la tarda. Mary us havia deixat el vestit dels diumenges a punt, i tothom s'impacientava per vós. Escolteu: no és greix i argila, això que teniu a la roba? -Ep, senyor Siddy! Capteniu-vos de vós mateix! A què ve, tota aquesta festassa? -És una recepció de la vídua, de les que ella sol dar.

-Això qui ho sap dir és el pastor... va saltar una mossa amb la boca plena. -Ell vos ho dir

-, jo tampoc; però de sobte se m'ha acudit que era divendres. -Diastre! Mai no es prou esment, Huck. Hauríem pogut ficar-nos en un trencacoll paorós, sorollant aquesta casa en divendres. Pogut !... Digueu que ens hi hauríem ficat . Hi ha alguns dies sortosos, potser; però el divendres no n'és pas. -Fins els més ximples ho saben. No em penso que vós fóssiu el primer que ho esbrinés, Huck.

MALVOLÍ Senyor rector! JUTGLAR (cambiant les entonacions) No li respongueu, bon home. -Qui, jo, senyor rector? Si no li dic res. Que Déu vos guard, mossèn Topaci. -Amen, dic jo. -Est

-Doneu una mossegada al llençol i no vos en sentireu tant!... Ja estar

L'únic que en tragué en clar, perquè així ho manifestà, fou que ja tenia presa la gran resolució; que ell també faria tronar i ploure. ¡Vaia si ho faria! -I com? -Doncs empenyent el plet, que amb el temps que dorm ja comença a semblar cosa de broma! , senyora, : el plet, això que vos dóna tanta quimera, això rosegareu.

-, a mi em plauria, indi honrat; però la tia Polly... Mireu, Jim volia fer-ho, però ella no li ha volgut consentir. Sid també volia fer-ho, però ella tampoc li ha volgut consentir. No veieu, ara, que estic lligat, en aquest punt? Si vós us emprenguéssiu el clos, i passés qualsevol cosa... -Oh! Romansos! Tindré tant d'esment com vós mateix. Deixeu-m'ho provar.

Ben tancat, ben salvat . Es una màxima que no envelleix mai en el seny d'un home economisador. Adéu! Si no m'es enemiga la fortuna, prompte haurem perdut, jo un pare, y vós una filla. (Entren Graci

La Clàudia s'escoltava la conversa tremolant, inundada d'angoixa, i davant la negativa de vendre allò que pertocava a la beneitona, els fills posaven mala cara, aquella cara que tenia el seu marit que va donar-li una vida de màrtir. Vós sola, sempre que volgueu...; ara, dues...; i com que tots sabien que la Claudia no deixaria jamai la Rosa, no hi havia altre camí que marxar, i marxava.

Doncs ara us diré per què us he cridat, i us ho diré ben clar i ben alt perquè em sentiu tots. Vos he cridat per a dir-vos: «Malvats i lladres!». I us ho dic jo, que no m'he mossegat la llengua per a defensar-vos quan vos creia honrats, i us ho dic a la cara, sol i desarmat, contra la boca de vostres fusells. Si algun de vosaltres gosa fer-me tornes, que surti.