United States or Mayotte ? Vote for the TOP Country of the Week !


Parlaven per mi? Haurien tal volta endevinat?.. Si aquell mosca morta d'en Lluís hagués xerrat alguna cosa, li havia d'estampar els cinc dits a la cara. Amb mi que no s'hi fiqués, i si de cas... Vaig brandar el puny. I en aquestes el rellotge de la parròquia esbomb

Després es referí, a la porta: ens digué que era feta amb pedra sorrenca, a imitació del Properleer d'Atenes. De cop i volta, el cavall, que havia estat entretingut llepant-se les cames, gir

Aquell jorn en Ferràn va sortir de la petita església emmusteït i sense conhort. Hi havia ajudat missa com cada matí. I son ànima no es va eixamplar en l'espai infinit de la meditació com solia, cada volta que les foscors del temple l'embolcallaven. Aquell jorn li encongiren son cor temerós pensaments que li esvaïen el perfum místic. I ell el trobava faltar amb neguit.

Nosaltres semblem nens, de febles peus, perduts dins del temple fosc de la Divinitat adorada i inconeguda: tremolant sota la volta que reenvia el ressò i deixa penetrar una llum tamisada en la perspectiva immensa, aixequem els ulls vacil·lants entre l'espant i l'esperança, amb l'angúnia de veure sobtadament aparèixer alguna visió espaordidora.

Acabava de sopar i pujava a la torre d'Huc mort de fadiga, quan passant davant la cambra de Sperver, la porta de la qual era entroberta, crits joiosos colpiren mes oïdes. Vaig aturar-me, i el més plaent espectacle s'ofert a les meves mirades espandides. Dues làmpares de ferro, penjant de la volta, il·luminaven totes aquelles cares dilatades, plenes, sanitoses.

I mentre el recaptador apretava el fermall de la corretja, de cop i volta segadors i espigolers que se'n tornaven a casa després del treball, es posaren a cantar la vella cançó: Quan penso en l'estimada! El silenci de la nit era gran, però sembl

Vaig acudir en va altres dies al carreró solitari, al peu de la tanca a cercar en l'olor que s'hi respirava, la renovació del meu somni. No ho vaig conseguir. Aquell somni espontani, automàtic, no es reproduí més; no en vaig poder cap altra volta assolir sinó un record més o menys viu. L'olor a les primeres flairades m'ocasionava sempre una emoció remarcable, pero no res més.

Sperver cantussejava i reia sense treva. De cop i volta, va dir, tot posant la m

Jo vaig estirar-me en la meva cadira de braços, amb el nas enlaire i els braços penjants, i vaig posar-me a contemplar el meu estatge. Era una volta baixa, tallada a la roca viva, un veritable forn d'una sola peça que arribava, a tot estirar, a dotze peus al punt més alt de la síndria.

Un lleu gest negatiu de tots seguí a aquelles paraules vacil·lants. ...Però són tan barrim-barrams les joves i tan xacroses les velles, que... I, de més a més, confiar la clau de tots els possibles a gent forana... Aquesta volta el gest dels fills fou tot aprovador. -Veig que penseu com jo... Així, no hi ha més que un remei... Algú s'ha de casar... Totes les mirades convergiren cap a l'hereu.